Planificar el país

Fa pocs dies els mitjans de comunicació van publicar un mapa de Catalunya amb els espais dels municipis on es podrien edificar habitatges. Curiosament més de la meitat estaven ubicats a l’àrea metropolitana de Barcelona, tremenda aberració, ja que és una zona amb un alt nivell de concentració humana. La densitat demogràfica és un factor cabdal en l’evolució de les ciutats; tenim que a Barcelona és de 16.000 h/km²; a l’Hospitalet, de 22.700 h/km², i a Badalona, de 10.000 h/km². Tots sabem per experiència la dificultat per moure’s per aquestes poblacions. A escala de país, hauríem d’establir un topall màxim de 2.500 h/km² per determinar on es poden construir habitatges i on no, el descontrol actual amb l’afany de construir i de recaptació per part dels ajuntaments i empreses constructores, ens porta a una saturació en tots els àmbits de la vida ciutadana que perjudiquen la nostra qualitat de vida; estem hipotecant el futur de les properes generacions. Construir habitatges, sí, però amb el condicionant que he exposat.