Per molt que ho intento, em reconec absolutament incapaç d’entendre el perquè de les violacions en grup per part de menors, molt d’ells inimputables per la seva curta edat. Puc entendre, de manera racional, arguments com el dany que les imatges de porno violent, que corren sense fre pel mòbil de nens encara de primària, provoquen als cervells encara en construcció. Puc entendre les dificultats d’educar en entorns desestructurats, i d’aconseguir que famílies i docents abordin sense complexos l’educació sexual des de la infància. Però el que el meu cap es resisteix a entendre és la falta d’empatia absoluta, de la més estricta humanitat, que hi ha darrere del fet que un grup de nens, joves o adults faci un mal tan profund a una nena, jove o adulta desemparada.