Un Corpus dedicat als gremis de Barcelona

La cele­bració del Cor­pus d’aquest any a Bar­ce­lona s’ha vol­gut rela­ci­o­nar amb els gre­mis, aque­lles agru­pa­ci­ons de gent del mateix ofici que s’aju­dava –quan no hi havia ni segu­re­tat social ni assistència uni­ver­sal de cap tipus– i, en mol­tes oca­si­ons, a part, mun­ta­ven la seva con­fra­ria, que també els feia pro­ta­go­nis­tes en l’àmbit religiós. Els gre­mis van ser molt pode­ro­sos a par­tir del segle XII i par­ti­ci­pa­ven acti­va­ment en el govern de la ciu­tat i mili­tar­ment, a través de la Coro­nela, van defen­sar Bar­ce­lona el 1714 davant les tro­pes de Felip V. També les con­fra­ries rela­ci­o­na­des amb els gre­mis van ser pode­ro­ses i cada gremi tenia un sant a qui vene­ra­ven i una cape­lla a la cate­dral o en alguna altra església de la ciu­tat. Els gre­mis i les seves con­fra­ries van ser un con­tra­po­der a l’aris­tocràcia i els sec­tors urbans més pri­vi­le­gi­ats, i van ser clau en l’orga­nit­zació de la ciu­tat, que es van per­dre força pri­mer amb l’arri­bada dels Bor­bons i el Decret de Nova Planta (1716) i després en el segle XIX, ja que les Corts de Cadis els va abo­lir en pro de la lli­ber­tat de comerç. “A par­tir d’ales­ho­res molts van des­a­parèixer, però alguns altres gre­mis han sobre­vis­cut fins ara, de dife­rent forma”, explica Albert Domènech, comis­sari de l’expo­sició Quan la gent s’ajuda. Con­fra­ries gre­mi­als de Bar­ce­lona, que es pot visi­tar (gra­tis) al Museu Dio­cesà de Bar­ce­lona, al Palau de la Pia Almoina, al cos­tat de la cate­dral. Allà s’explica des de com es van fun­dar els gre­mis i les seves con­fra­ries fins a com es van anar recon­ver­tint, ja que alguns gre­mis han sobre­vis­cut fins ara, com l’Asso­ci­ació Antic Gremi de Reve­ne­dors, ini­ci­al­ment Con­fra­ria de Ten­ders Reve­ne­dors de Bar­ce­lona, que sota l’advo­cació de sant Miquel Arcàngel (amb cape­lla a Santa Maria del Pi) va ser cre­ada per la reina Maria de Cas­te­lla, esposa d’Alfons el Magnànim, l’any 1447. L’expo­sició home­natja també la gent que avui s’ha hagut d’orga­nit­zar com feren els antics gre­mis: les Kellys i els top manta.