Que Ripoll n’aprengui de Badalona

Si Sílvia Orriols no acaba sent alcaldessa de Ripoll, que ningú respiri alleujat per haver guanyat quatre anys de pau. Val més que es tombi cap a Badalona abans de celebrar res. Xavier García-Albiol, populista, molt de dretes i amb discurs xenòfob com a candidat i vestit d’ordre com a alcalde, va guanyar les eleccions dels anys 2011, 2015 i 2019, però dels últims vuit, només en un i mig ha fet d’alcalde. Les diferents versions del front anti Albiol han desembocat en una majoria absoluta tan folgada (18 regidors de 27) que delata que, a banda d’apartar-lo, no es va anar a l’arrel dels problemes (o les percepcions) que portaven Albiol a guanyar sempre.

Avisats estan a Ripoll. Si Sílvia Orriols, amb un discurs de manual d’ultradreta xenòfoba, ha sumat sis regidors no és només per les seves proclames contra la invasió estrangera per substituir la població local. Si se l’etiquetés de feixista i prou, no hauria passat d’un a sis i no hauria estat la força més votada. Simplificar és fer-li el joc perquè en la falta d’arguments la ultradreta és imbatible. A l’octubre vaig entrevistar l’alcalde anterior (Junts) i el cap de l’oposició (ERC), i per enlloc es respirava que la ferida del 17-A pogués tenir tanta incidència en el resultat del 28-M. Hi havia la consciència d’haver fet molta feina en favor de la diversitat i que en quedava per fer per generar sentiment de pertinença, però en cap cas que l’olla del feixisme estigués a punt d’arrencar el bull. Ara constatem que també s’ha de treballar entre els que tenen vuit cognoms ripollesos. Bé està no deixar espais de poder a la ultradreta –que es proclami independentista no la fa més amable–, però si el govern local és una olla de grills i no es fa un treball incansable i generós de desmuntatge de les falsedats, el 2027 la majoria absoluta de Sílvia Orriols està garantida. El desconcert dels altres partits en els últims dies és el primer regal que li fan.