Gota freda? No, DANA!

Quan espe­res amb can­de­le­tes la pre­dicció del temps per si s’ompli­ran els pan­tans o si la collita està asse­gu­rada o si ja ens podem enfi­lar mun­ta­nya amunt o cele­brar la festa de Cor­pus, resulta que els meteoròlegs de TV3 comen­cen a par­lar efu­si­va­ment de la DANA: s’ha aca­bat la gota freda. Els experts han deci­dit una nova nomen­cla­tura mete­o­rològica que sem­bla que és més pre­cisa per adver­tir-nos de temps inse­gur, rui­xats i tem­pes­tes. Anem filant prim amb la llen­gua: si els orígens de l’expressió “cordó sani­tari” feien referència a una bar­rera imple­men­tada per atu­rar la pro­pa­gació d’una malal­tia, als anys vui­tanta es va començar a apli­car en sen­tit metafòric en política. I en aques­tes dar­re­res set­ma­nes, sac­se­ja­des pels pac­tes elec­to­rals, el “cordó sani­tari” ha revi­fat a Ripoll per impe­dir la pro­pa­gació d’una ide­o­lo­gia con­si­de­rada no desit­jada o peri­llosa. En les dar­re­res elec­ci­ons, les anàlisis apun­ten que la dava­llada de par­ti­ci­pació ha estat deguda a cau­ses diver­ses com ara un cert can­sa­ment i descrèdit del sis­tema polític i el fun­ci­o­na­ment dels par­tits, dels per­fils dels can­di­dats que no aca­ba­ven de fer el pes, de pro­gra­mes curt­ter­mi­nis­tes, d’actu­a­ci­ons dutes a terme per interes­sos i no pel bé col·lec­tiu, l’apa­rició de nous par­tits que no han acla­rit gaire la ide­o­lo­gia... I si a aquesta llista de greu­ges hi afe­gim les pos­si­bles coa­li­ci­ons de par­tits dis­tants ideològica­ment, la con­trovèrsia entre els ciu­ta­dans està ser­vida. Cer­ta­ment la pos­si­bi­li­tat legal del pacte hi és, però tal­ment com el llen­guatge que t’anima a bus­car la paraula més ade­quada per trans­me­tre el que pen­ses, els mati­sos són impor­tants, i en política també cal tenir en compte les afi­ni­tats entre pro­gra­mes i les ide­o­lo­gies. Tots ple­gats hem per­dut un xic el nord, no tro­beu? Ens cal una nova política per fer front a situ­a­ci­ons que en la majo­ria dels casos no estan pla­ni­fi­ca­des sinó que for­men part de la vida. Cal­dria que els nos­tres repre­sen­tants tin­gues­sin for­mació i experiència, ide­a­lisme, coherència i hones­te­dat, i que a les orga­nit­za­ci­ons hi pre­do­minés la gene­ro­si­tat de dalt a baix, defu­gint el pen­sa­ment únic que deter­mi­nen els par­tits. El poble no és ruc, però a vol­tes és inno­cent, jo inclosa. Qui no ha sor­tit de casa infra­va­lo­rant els núvols i ha retor­nat moll com un ànec? Compte amb les DANA!