Editorial

Més enllà de Silvio Berlusconi

Itàlia aco­mi­a­darà avui amb honors d’estat Sil­vio Ber­lus­coni, tres vega­des pri­mer minis­tre i un dels polítics més con­tro­ver­tits de la història recent d’un país que torna a fes­te­jar amb el popu­lisme i el fei­xisme que van viure la seva edat d’or amb Benito Mus­so­lini. Ber­lus­coni no ha estat tan sols l’home que va esta­blir les bases polítiques per a un retorn d’ide­o­lo­gies que sem­bla­ven defi­ni­ti­va­ment pretèrites: també va impul­sar una manera d’enten­dre el poder que després ha tin­gut bons dei­xe­bles en figu­res com la de l’expre­si­dent dels Estats Units Donald Trump. És per això que la figura de Ber­lus­coni trans­cen­deix més enllà d’Itàlia i repre­senta la cara B d’unes democràcies amenaçades per la capa­ci­tat de seducció d’uns diri­gents i d’unes for­ma­ci­ons dis­po­sa­des a atiar el pol­vorí de la con­vivència per asso­lir els seus objec­tius, que sovint con­sis­tei­xen en l’enri­qui­ment per­so­nal.

La fórmula emprada per Ber­lus­coni per arri­bar en tres oca­si­ons al cap­da­munt del govern italià és cal­cada a la que després ha apli­cat Trump: donar màxima importància al culte als diners i bas­tir un imperi de mit­jans de comu­ni­cació, perquè qui els con­trola també con­trola el relat. Des­gra­ci­a­da­ment un relat far­cit de demagògia, mit­ges veri­tats o direc­ta­ment men­ti­des perquè, tot i pre­sen­tar-se com a sal­va­dor de la pàtria, en la pràctica la gestió de Ber­lus­coni es va basar en ten­sar les regles del joc democràtiques en bene­fici propi. Amb un lide­ratge abso­lut de la dreta ita­li­ana que li va per­me­tre plan­tar cara a l’esco­mesa de la justícia, que el va situar al cen­tre de nom­bro­ses inves­ti­ga­ci­ons per pre­sumpta cor­rupció. El pro­blema afe­git és que la Itàlia que deixa és un pro­ducte seu però amb uns pos­si­bles relleus que ni tan sols tenen a favor seu el carisma. Sal­vini i Meloni beuen de les matei­xes fonts però, mal­grat l’edat i els pro­ble­mes de salut, Ber­lus­coni va acon­se­guir con­ti­nuar sor­tint a totes les fotos fins al dar­rer moment. Homòfob i miso­gin, segu­ra­ment es va arri­bar a creure que les repe­ti­des ope­ra­ci­ons estètiques el con­ver­tien en un ésser immor­tal i per això mateix no va pre­pa­rar cap suc­cessió i ara s’obre un procés impla­ca­ble per ocu­par el seu espai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.