“Imperatiu legal”

En la jor­nada de dis­sabte, amb la cons­ti­tució dels nous ajun­ta­ments, vam tor­nar a sen­tir alcal­des i regi­dors que pro­me­tien com­plir les obli­ga­ci­ons del seu càrrec “per impe­ra­tiu legal” i amb dife­rents afe­gits com ara “defen­sar els drets dels meus con­ciu­ta­dans” o “pels drets i lli­ber­tats i la justícia social”. La d’aca­tar el res­pecte a la Cons­ti­tució i la fide­li­tat al rei perquè ho manen les lleis és una fórmula que van uti­lit­zar per pri­mera vegada al Congrés dels Dipu­tats els mem­bres d’Herri Bata­suna, l’any 1989. Els inde­pen­den­tis­tes cata­lans l’han aca­bat fent seva per mos­trar el rebuig a un sis­tema polític que, tot i dir-se democràtic, es per­met vul­ne­rar els drets de les per­so­nes, no només els drets polítics (a deci­dir), també drets soci­als (habi­tatge digne, edu­cació igua­litària) o cul­tu­rals (pro­tecció de les llengües mino­ritàries). Tota una decla­ració d’inten­ci­ons tan llo­a­ble com inútil, en vista de l’espec­ta­cle ver­gonyós d’aquests dies, en què ha que­dat clar que el que importa és el repar­ti­ment de cadi­res i de poder, i no tre­ba­llar ple­gats. Acon­se­guir acords, dei­xar de banda par­ti­dis­mes, i arri­bar a can­viar les lleis que no ens agra­den per les que garan­tei­xin una vida millor per a les per­so­nes, totes i cadas­cuna d’elles. Aquesta és la pro­mesa que volem.