Caduca el 23 de juliol

De les moltes bestieses reiterades fins a l’extenuació aquests darrers dies de pactomania, n’hi ha d’especialment divertides d’analitzar per allò que no poden ser i que a més a més són impossibles i que tothom hi cau de quatre potes perquè sembla que queden bé. La primera, la declaració institucional de tot alcalde acabat de proclamar declarant que serà l’alcalde de tots. Però què dius, bordegàs o bordegassa? Que t’has begut l’enteniment? Tan instantània és l’afectació del poder institucionalitzat sobre el sentit comú? Cas de Jaume Collboni. No li serveixen de res els ulls de la cara a aquest home? No veia les ganyotes de la gent que tenia al davant? Alcalde de tots, diu! Que torna sord la vara? Que eren els efectes que ja l’havien bombat com li havia desitjat Trias? Altra cosa és que en realitat volies ser l’alcalde de Sánchez i de Felip VI. Ja ho ets, Jaume. Però t’has oblidat del petit detall que ni l’un ni l’altre són barcelonins, encara que per tu ho siguin tot. Tal com t’has arrapat a la vara, com a molt seràs l’alcalde dels que han posat a sobre la taula els seus poders perquè recollissis els vots de Colau i Sirera. L’alcalde de tots, Jaume! Ets pura transició als resultats del 23 de juliol! Un as a la màniga dels grans actors del poder de l’Estat central. Ningú, mai, és l’alcalde ni el president de tots. Només faltaria! Però el que dissabte varen potinejar a Barcelona ho és de pocs i té un primer termini de caducitat el 23 de juliol.