Lluc, primers dies d’alcalde

Fa vuit dies Lluc Salellas va ser escollit alcalde de Girona. El primer alcalde de Guanyem Girona en la segona ocasió en què aquesta plataforma municipalista es presentava a les eleccions. El primer alcalde de la CUP, l’espai polític en què s’ha mogut i es mou Lluc Salellas. Els vuit regidors de Guanyem, els sis de Junts i els tres d’Esquerra l’avalen. Ha aconseguit un govern fort, 17 de 27 regidors, com no es veia des del primer Ajuntament democràtic quan Quim Nadal va formar govern amb 9 regidors del PSC, 7 de CiU i 4 del PSUC deixant només els 5 d’UCD en l’oposició. També ho eren els tripartits d’Anna Pagans.

Totes les mirades estan posades en aquest equip de govern, que té en Gemma Geis la seva vicealcaldessa i en Quim Ayats l’home fort a Cultura, però és evident que les mirades es dirigeixen a Lluc Salellas. Ha arribat a alcalde d’una gran ciutat de Catalunya. Ningú pot dubtar que és un home d’esquerres, alguns en diuen de l’esquerra radical, però també és veritat que sap que ha format govern amb partits que estan més a la seva dreta i que per tant han hagut de consensuar un pacte per tirar endavant, basat en la diversitat dels seus programes electorals. Alguns han posat el crit al cel i han qualificat el nou equip de govern amb paraules dures. A una part de la ciutadania li produeix inquietud. I té reticències en els tres partits de govern. Lluc Salellas és l’alcalde i cal donar-li temps per veure quines són les decisions que pren i com gestiona una ciutat complicada en què tots els grups que s’han presentat demanaven un gir, fins i tot els que estaven en el govern. Que el govern governi. Té tota la legitimitat del món per fer-ho.

La imatge és, però, important. Alguns han destacat que darrerament en Lluc porta americana. Bé, i espardenyes de vetes, com fa anys. En Lluc sap que l’observaran amb lupa i que la comunicació serà clau. A Girona, al país i a l’Estat. No deixa de ser una pedra a la sabata unionista.

Quan Quim Nadal va guanyar les eleccions el 1979, ho va patir. Era d’una família coneguda i d’ordre. Però la seva llista era socialista i per alguns era el dimoni pelut amb cua i banyes. En el seu llibre Històries d’alcalde recorda com 15 dies abans de prendre possessió hi va haver un rum-rum a la ciutat. El 4 d’abril de l’ajuntament sortien imatges religioses i una senyora s’exclamava: “Ja hi tornem a ser!” Encara no era alcalde. Dies després l’ajuntament era a les fosques durant la processó de Setmana Santa. Més fressa mediàtica, tot i que el nou equip de govern encara no podia actuar. Aquelles imatges religioses que sortien de l’ajuntament i que van provocar fins i tot la inquietud dels religiosos pares del nou alcalde, no anaven a cremar sinó a una exposició al nou Museu d’Art que s’inauguraria al Palau Episcopal. Aquell dia Quim Nadal es va fer veure en la inauguració, com també per Rams en la benedicció de palmons. Va servir per calmar uns ànims que alguns volien alterats i pacificar la gent nerviosa per la foto amb punys enlaire de Nadal i el senyor Pararols del PSUC el dia de les eleccions. Una escenificació. Lluc fa una setmana que és alcalde i ha fet d’alcalde. Com diria el seu pare, per les seves obres el coneixerem.