Morro patronal

Llegint les seves darreres propostes es podria dir que els socis del Círculo de Empresarios són a la patronal el que Vox és al PP; diuen en públic, desacomplexats, el que els altres només gosen dir en la intimitat. És clar que, tot i l’ostentosa nomenclatura, el Círculo no representa pas els veritables empresaris –és a dir, els autònoms i petits emprenedors que formen la major part del teixit català–, simplement són, en encertades paraules de Gabriel Rufián, senyors que en plena partida de golf decideixen què han de fer els treballadors per no incomodar-los massa a ells. Però aquesta vegada, entre forat i forat, l’anada d’olla ha escandalitzat fins i tot algú tan de dretes com Antonio Garamendi, president de la CEOE. Ni tan sols la sintaxi pigallada d’eufemismes de la “Carta abierta a futuros legisladores” enviada a diferents partits polítics permet emmascarar la ferum rància de les propostes del club, segons algunes veus responsable del programa econòmic ocult que el PP pretén impulsar si arriba a La Moncloa. Ja a la seva pàgina web, el Círculo es defineix com una “organització al servei de la societat espanyola en el seu conjunt”, passant per alt la bipolaritat que significaria defensar alhora dues classes socials tran divergents com els assalariats i els patrons. Els eufemismes acompanyen també la seva proposta estrella, que anomenen “retard voluntari de l’edat de la jubilació” per tal d’aconseguir que els pobres treballadors s’hagin d’esperar fins als setanta-dos anys a cobrar una pensió digna. Això sí, amb la possibilitat de fer-ho als seixanta-vuit acceptant “una lleu reducció” dels merescuts pempis. Prescindim, doncs, dels tramposos eufemismes i anem al programa ocult del PP. El resum de la carta oberta del Círculo és el següent: recuperar els contractes temporals, abaratir l’acomiadament dels fixos i apujar encara més l’edat de jubilació. O sigui, el que amb tota la barra anomenen “flexibilitzar el mercat laboral”. Sí, la típica pensada dels que només vinclen la carcanada per jugar a golf i recepten als altres allargar l’edat de jubilació com si totes les feines consistissin a passar de tant en tant pel despatx a llegir la feixuga correspondència.