Opinió

A la tres

Morro patronal

“L’anada d’olla del Círculo de Empresarios fins i tot ha escandalitzat algú tant de dretes com el president de la CEOE

Lle­gint les seves dar­re­res pro­pos­tes es podria dir que els socis del Círculo de Empre­sa­rios són a la patro­nal el que Vox és al PP; diuen en públic, des­a­com­ple­xats, el que els altres només gosen dir en la inti­mi­tat. És clar que, tot i l’osten­tosa nomen­cla­tura, el Círculo no repre­senta pas els veri­ta­bles empre­sa­ris –és a dir, els autònoms i petits empre­ne­dors que for­men la major part del tei­xit català–, sim­ple­ment són, en encer­ta­des parau­les de Gabriel Rufián, senyors que en plena par­tida de golf deci­dei­xen què han de fer els tre­ba­lla­dors per no inco­mo­dar-los massa a ells. Però aquesta vegada, entre forat i forat, l’anada d’olla ha escan­da­lit­zat fins i tot algú tan de dre­tes com Anto­nio Gara­mendi, pre­si­dent de la CEOE. Ni tan sols la sin­taxi piga­llada d’eufe­mis­mes de la “Carta abi­erta a futu­ros legis­la­do­res” envi­ada a dife­rents par­tits polítics per­met emmas­ca­rar la ferum rància de les pro­pos­tes del club, segons algu­nes veus res­pon­sa­ble del pro­grama econòmic ocult que el PP pretén impul­sar si arriba a La Mon­cloa. Ja a la seva pàgina web, el Círculo es defi­neix com una “orga­nit­zació al ser­vei de la soci­e­tat espa­nyola en el seu con­junt”, pas­sant per alt la bipo­la­ri­tat que sig­ni­fi­ca­ria defen­sar alhora dues clas­ses soci­als tran diver­gents com els assa­la­ri­ats i els patrons. Els eufe­mis­mes acom­pa­nyen també la seva pro­posta estre­lla, que ano­me­nen “retard volun­tari de l’edat de la jubi­lació” per tal d’acon­se­guir que els pobres tre­ba­lla­dors s’hagin d’espe­rar fins als setanta-dos anys a cobrar una pensió digna. Això sí, amb la pos­si­bi­li­tat de fer-ho als sei­xanta-vuit accep­tant “una lleu reducció” dels meres­cuts pem­pis. Pres­cin­dim, doncs, dels tram­po­sos eufe­mis­mes i anem al pro­grama ocult del PP. El resum de la carta oberta del Círculo és el següent: recu­pe­rar els con­trac­tes tem­po­rals, aba­ra­tir l’aco­mi­a­da­ment dels fixos i apu­jar encara més l’edat de jubi­lació. O sigui, el que amb tota la barra ano­me­nen “fle­xi­bi­lit­zar el mer­cat labo­ral”. Sí, la típica pen­sada dels que només vin­clen la car­ca­nada per jugar a golf i recep­ten als altres allar­gar l’edat de jubi­lació com si totes les fei­nes con­sis­tis­sin a pas­sar de tant en tant pel des­patx a lle­gir la fei­xuga cor­res­pondència.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia