Que hi ha algú?
No és cap novetat que els tràmits amb l’administració sovint són semblants a una cursa d’obstacles, però des de la pandèmia això ha agafat una magnitud més gran, perquè, per molta tecnologia i intel·ligència artificial que ens vulguin vendre, la comoditat de parlar amb un humà o que arribin les explicacions en forma de carta no té preu. El món digital ha facilitat moltes coses, però d’altres s’han complicat. Cada vegada hi ha menys persones amb qui poder contactar i més veus robòtiques que les substitueixen. Qualsevol tràmit que abans es podia solucionar amb un parell de trucades requereix en ocasions un curs de formació tecnològica i deixa al marge persones d’una certa edat, que han de recórrer a familiars més joves per demanar auxili.
Les comarques gironines no se n’escapen. Algunes administracions reconeixen que funcionaris que abans atenien el públic ja no tenen ni telèfon i que poder disposar d’una informació a còpia de preguntes i respostes és un gran luxe. Si, d’això, se’n diu evolució, em pregunto què seria un retrocés. Podem xatejar amb intel·ligència artificial, però la comunicació interpersonal cada cop és més difícil. “Que hi ha algú?”, com diu el títol d’un llibre de Jostein Gaarder. I això va a més. No és només l’apartat administracions, són les trucades continuades que rebem als telèfons sense que hi hagi a l’altra banda ningú tangible; les dades que ens agafen i que ens arriben pocs minuts més tard en forma de publicitat; les actualitzacions quasi diàries que hem de fer dels nostres aparells tecnològics, i la caducitat ràpida de molts aparells que comprem.
A Suècia les escoles han fet marxa enrere en l’ús de les pantalles i tornen als libres de text, que permeten una reflexió i una tornada a l’atenció concentrada dels alumnes. Es frena l’estratègia d’aprenentatge digital amb l’objectiu de retornar el protagonisme als libres. Accions com aquesta es podrien imitar i estendre. Catalunya està per sota de la mitjana en comprensió lectora. El món digital i l’analògic haurien de poder conviure, a les escoles i a les administracions. L’aprenentatge pausat és clau i l’atenció al ciutadà, bàsica. I els ordinadors, la intel·ligència artificial i els avenços tecnològics no poden substituir la lectura pausada, els diàlegs i l’atenció personalitzada.