Llengua i drets

El Codi de Consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret a ser ateses, oralment i per escrit, en la llengua oficial que escullin, així com a rebre-hi la informació dels productes i la documentació com ara contractes i pressupostos, etc. Tenint en compte que la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de consum, no s’entén que no hi hagi una supervisió exhaustiva del compliment d’aquest codi. Ni tan sols s’ha fet un diagnòstic acurat per posar remei al greuge lingüístic per als catalanoparlants que té lloc sobretot en comerços i establiments de restauració, tenint en compte que fins i tot en algunes botigues o locals vinculats a les administracions cal canviar al castellà per fer-s’hi entendre. A Barcelona com més va més proliferen establiments retolats íntegrament en anglès i/o castellà, i han de ser entitats com la Plataforma per la Llengua les que s’ocupin de denunciar les constants discriminacions lingüístiques que patim. Els ciutadans ja posem fil a l’agulla i fem el “mantinc el català” tant com podem, però la responsabilitat principal correspon a una administració que encara no ha entès que sovint un cosmopolitisme molt mal entès ens força a renunciar a un dret fonamental com és expressar-nos en la nostra llengua a casa nostra.