Llengua i drets

El Codi de Con­sum de Cata­lu­nya esta­bleix que les per­so­nes con­su­mi­do­res tenen dret a ser ate­ses, oral­ment i per escrit, en la llen­gua ofi­cial que escu­llin, així com a rebre-hi la infor­mació dels pro­duc­tes i la docu­men­tació com ara con­trac­tes i pres­su­pos­tos, etc. Tenint en compte que la Gene­ra­li­tat té la com­petència exclu­siva en matèria de con­sum, no s’entén que no hi hagi una super­visió exhaus­tiva del com­pli­ment d’aquest codi. Ni tan sols s’ha fet un diagnòstic acu­rat per posar remei al greuge lingüístic per als cata­la­no­par­lants que té lloc sobre­tot en comerços i esta­bli­ments de res­tau­ració, tenint en compte que fins i tot en algu­nes boti­gues o locals vin­cu­lats a les admi­nis­tra­ci­ons cal can­viar al cas­tellà per fer-s’hi enten­dre. A Bar­ce­lona com més va més pro­li­fe­ren esta­bli­ments reto­lats ínte­gra­ment en anglès i/o cas­tellà, i han de ser enti­tats com la Pla­ta­forma per la Llen­gua les que s’ocu­pin de denun­ciar les cons­tants dis­cri­mi­na­ci­ons lingüísti­ques que patim. Els ciu­ta­dans ja posem fil a l’agu­lla i fem el “man­tinc el català” tant com podem, però la res­pon­sa­bi­li­tat prin­ci­pal cor­res­pon a una admi­nis­tració que encara no ha entès que sovint un cos­mo­po­li­tisme molt mal entès ens força a renun­ciar a un dret fona­men­tal com és expres­sar-nos en la nos­tra llen­gua a casa nos­tra.