Feminisme i esportivitat

He man­lle­vat el títol a l’arti­cle que Mont­ser­rat Font, la fins ara des­co­ne­guda –encara amb un per­fil molt incom­plet– fun­da­dora de la secció feme­nina de bàsquet d’Atle­tes Units, va publi­car el 7 de setem­bre del 1935 a L’Auto­no­mista. En un dels paràgrafs, d’escrip­tura deli­ci­osa, recalca l’acti­tud de la dona espor­tiva sem­pre amb el “cap alt”, el “tòrax enda­vant”, “un pas ferm” i “un cami­nar rimat fill de la for­ta­lesa que flu­eix de la pràctica de qual­se­vol esport”. Els anys repu­bli­cans, miti­fi­cats com un sol de pri­ma­vera, l’esport feia tre­pit­jar fort a les dones, que ja no volien ser dami­sel·les amb fal­di­lle­tes de ten­nis. Prac­ti­cat en equip, a més, les ager­ma­nava. I en aquests anys de tem­pes­tes amb un horitzó negríssim, l’esport és la via per cami­nar, totes, amb pas ferm i amb el cap alt.