La ‘nena maca’ fa 150 anys

La pri­mera nena maca ja té 150 anys o els hau­ria de tenir en la nos­tra memòria perquè va patir d’infan­ti­cidi i no en va viure ni dos (de l’11/2/1873 al 29/12/1874); la seva ger­mana n’allar­ga­ria vuit (del 14/4/1931 a l’1/4/1939, els tres últims com­ba­tuda per les tro­pes de Franco). Par­lem de les repúbli­ques i espe­ci­al­ment de la pri­mera, tan sem­blant a la Mari­anne, fran­cesa, amb la gorra frígia; la pro­clama de lli­ber­tat, igual­tat i fra­ter­ni­tat; el gall, el feix de blat, la falç, el pagès, l’arada, els pals de la llum, les fàbri­ques, els vai­xells, els lli­bres, la bola del món, con­que­rint drets amb la balança de la llei equi­li­brada. La Pri­mera República i els seus qua­tre pre­si­dents –dos cata­lans: Figue­ras i Pi i Mar­gall, i dos anda­lu­sos: Sal­merón i Cas­te­lar– és segu­ra­ment la més mal­trac­tada per la història que escri­uen els gua­nya­dors i res­tau­ra­dors de règims dic­ta­to­ri­als i monar­quies impre­sen­ta­bles. Iden­ti­fi­cada amb el caos, autors com ara Jorge Vilc­hes encara insis­tei­xen en el desor­dre públic i en el qüesti­o­na­ment de la uni­tat naci­o­nal, fent ús d’una dialèctica ten­den­ci­osa que pro­jecta en el pas­sat els (seus) fan­tas­mes d’ara i sem­pre. Més cla­ri­fi­ca­dor és el lli­bre de la inves­ti­ga­dora Flo­ren­cia Pey­rou La Pri­mera República. Auge i des­trucció d’una experiència democràtica per la con­tex­tu­a­lit­zació de tot el que repre­sentà el Sexenni Revo­lu­ci­o­nari (del des­tro­na­ment d’Isa­bel II el 1868 fins al cop de Pavía el 1874); per les guer­res que hagué d’afron­tar: car­lista, de Cuba, dels ter­ra­ti­nents, de l’Església; per l’esca­nya­ment econòmic, i perquè mal­grat tot va inten­tar implan­tar mesu­res avançades com ara l’abo­lició de l’escla­vatge, el sufragi uni­ver­sal (mas­culí), la pro­hi­bició del tre­ball infan­til, la reforma agrària, l’estat fede­ral… La nena maca mereix un record i una rei­vin­di­cació.