El vot de la por

Des­con­fiança, des­a­fecció, incom­pli­ments.... i podríem anar sumant ter­mes (des)qua­li­fi­ca­tius de la classe política que aquests dies espe­ci­al­ment, davant la nova con­vo­catòria elec­to­ral, ens sur­ten com aquell qui diu de manera natu­ral. I entre l’elec­to­rat inde­pen­den­tista a l’empre­nya­ment s’afe­geix la pica­ba­ra­lla nos­tra de cada dia, que més que una certa des­a­fecció sem­bla pro­pi­ciar, ara que està en voga, un sonor “que us bom­bin”. Sobre com arti­cu­lar la queixa s’ha gene­rat ara un intens i interes­sant debat a les files inde­pen­den­tis­tes. És d’agrair un debat d’idees, que massa sovint es tro­ben a fal­tar. Per a uns l’abs­tenció política, o el vot nul, és la millor manera de posar sobre la taula la idea, i fer-la visi­ble, que cal can­viar el rumb. Per a d’altres aquesta estratègia seria la cons­ta­tació del pit­jor fracàs perquè sig­ni­fi­ca­ria rega­lar el vot el con­trari. Només el debat ja posa en evidència que una gran part de l’elec­to­rat està envi­ant un avís clar als par­tits. Però per l’escletxa, aquí i allà, s’ha colat amb inten­si­tat el mis­satge del vot de la por. El vot que cal per atu­rar una pos­si­ble coa­lició PP-Vox. La por no ser­veix per fer política, el que calen són idees i pro­pos­tes.