El Barça de les havaneres

Arriba el primer dissabte de juliol i arriba per tant la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. La seva 56a edició. No sempre va ser així. Es va començar el setembre, es va passar després al primer dissabte d’agost i en un infructuós intent perquè no hi hagués tanta gent el 1979 es va decidir que fos el primer dissabte de juliol i així continua. Això del Barça de les havaneres, adreçat a Calella, li he sentit explicar a Francesc Sánchez Carcassés, un home clau en el món de l’havanera, la cançó marinera i la sardana en general, i de la cantada de Calella en particular, perquè hi ha fet tots els papers de l’auca. La va començar a retransmetre per ràdio durant molts anys, després en va ser presentador des de l’any 2000 i ha actuat de director artístic des del 2007 durant tres etapes diferents, la primera fins al 2011, la segona el 2016, durant el 50è aniversari de la Cantada, que va durar tot l’any i la va portar a l’Auditori de Girona, al Palau de la Música, a Tàrrega i al Vendrell, entre d’altres llocs, i una tercera que va començar el 2020, tot i que aquell any la pandèmia va impedir la Cantada, i que encara dura.

Per què el Barça de les havaneres? En Xico ho té clar. L’escolten dos milers de persones davant de l’escenari, 30.000 més entre totes les platges de Calella i les pantalles gegants i a més la retransmet TV3. I, és clar, tothom n’opina. Dels grups, de les cançons triades, del nivell musical, de tot. En Francesc, que abans de Calella ja organitzava la Mostra de l’Havanera de Palamós, també està al darrere de les de Platja d’Aro, Calafell i Calonge-Sant Antoni. I sap que el nivell musical és molt alt per tot arreu, però que l’exigència la dona Calella, la catedral de l’havanera, el tret de sortida a l’estiu, una manera artística de promoció turística de Calella i la Costa Brava.

Aquest any hi ha una prèvia a l’església de Calella: una vetllada dedicada a l’havanera lírica amb la soprano Indira Ferrer, el director musical dels Port bo, Carles Casanovas, i el guitarrista solista Mauri Campos amb l’espectacle Denominació d’origen, havaneres d’anada i tornada.

El plat fort és la cantada de dissabte. Francesc Sánchez Carcassés sempre ha defensat que cal respectar la puresa dels primers cantaires però que cal avançar. I per això ha defensat sempre la renovació que van proposar el mestre Josep Bastons, homenatjat l’any passat, i el mateix Josep Lluís Ortega Monasterio. Ell, en Francesc, va introduir les veus femenines, de Nina a Sílvia Pérez-Cruz, i aquest any porta Elena Gadel, ben coneguda pels seus musicals i programes televisius i una veu que aporta molt a l’havanera. A l’escenari, hi seran Barca de Mitjana, de Premià de Mar, Els Pescadors de l’Escala i, com no podia ser d’altra manera, Port bo, l’únic grup que ha actuat cada any des del 1967 a la platja d’en Calau i fins i tot hi eren l’any anterior a la taverna de Can Batlle, lloc fundacional de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Castor Pérez, el gran investigador de l’havanera, és l’homenatjat aquest any. Cadascun dels participants, cinc cançons cadascun, en faran una d’en Castor, mort el 2010, abans de cloure amb l’havanera de sempre, La bella Lola, i, des del 1977, El meu avi.