Endreçant el Celler de Can Roca

Res no passa perquè sí. Va ser la frase que més vegades va repetir el gastropredicador Salvador Garcia-Arbós dimarts passat a la presentació a la Llibreria 22 de CCR, El Celler de Can Roca, el magne llibre que van presentar a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura Tres quilos set-cents grams de llibre, 560 pàgines, un llibre que no cap a la motxilla, tot i que en Jordi, el petit dels Roca, va voler demostrar a en Vador que a la seva sí. Un volum que va sortir per Sant Jordi en castellà i que ara es presenta en català i anglès i que està cridat a ser un dels referents mundials dels llibres de l’alta gastronomia. 150 creacions dels Roca, en un llibre dirigit per Javi Antoni amb fotos de Mikel Ponce i la coordinació d’Àlex Cebrián.

Va ser una presentació divertida. Els tres germans junts són imbatibles. Separadament són fantàstics, però junts és tota una altra cosa perquè traspua la bona relació que tenen entre ells i demostren que es pot ser seriós treballant i al mateix temps partir-se de riure i perquè l’academicisme i la seriositat d’en Joan, afegides a la saviesa i la força d’en Pitu, es complementen amb en Jordi, que hi aporta genialitat i el punt de bogeria just. Per això, pel fet de ser tres, sempre han de debatre-ho tot a fons i acabar cedint per passar de la majoria a la unanimitat. No deu ser fàcil perquè, en paraules d’en Jordi, “En Joan i jo ens entenem i després en Pitu ens ho canvia tot”.

És un llibre dedicat a tots els clients del Celler i, especialment, a Josep Roca Pont i Montserrat Fontané Serra, les roques que ho aguanten tot, els que els han fet tocar sempre de peus a terra després de les seves exploracions còsmicagastronòmiques. Potser per això, per volar alt tocant de peus a terra, han aconseguir crear, des de fa 37 anys, el Celler, que “si un negoci familiar perfecte pogués ser definit en forma de restaurant, seria aquest”, en afirmació definició de Restaurant, els de la llista dels 50 millors restaurants del món i on ells, que van ser número u dues vegades, ja formen part dels millors entre els millors, un número u permanent.

CCR és El Celler de Can Roca, però vol dir cuina, consciència i reflexió. D’aquí el que deia en Salvador Garcia-Arbós: Res no passa perquè sí a la cuina dels Roca i en aquest llibre, que en Vador va definir com el Nou Testament, després de recordar que el Vell Testament culinari eren els llibres El Celler de Can Roca i La Simfonia fantàstica, de Jaume Coll. En aquest llibre es mostren els deu anys darrers: la tercera estrella Michelin, els dos números u, cuinar arreu del món, ambaixadors de Bona Voluntat de la ONU i la seva participació estel·lar a la Cimera Sobre el Canvi Climàtic, on en comptes de pernil i gambes de Palamós van cuinar 50 plats que representaven els grans problemes que patim: van servir una terra seca, denunciar incendis descontrolats, els van fer beure aigua bruta. Tot deliciós, és clar, però que feia pensar. “L’àpat més important que hem servit mai”, en paraules d’en Pitu. En definitiva, un llibre gran, un gran llibre, una aportació que van poder fer perquè la pandèmia els va donar temps per endreçar, una altra aportació dels germans Roca a la cuina universal.