Elles també són de Vox

Al pro­to­tip de mas­cle/mas­clista i cada vegada més jove que vota Vox –en les últi­mes con­vo­catòries ha anat ampli­ant el per­fil–, s’hi ha d’afe­gir el de la dona que ha pas­sat de tra­di­ci­o­nal –la mujer mujer d’Aznar, tipus Ana Bote­lla– a ultra i encara més ultra –més papista que el papa com es diu– i abso­lu­ta­ment cap­ti­vada pels valors de la pàtria sagrada. Això és el que passa a la nova pre­si­denta de les Corts Valen­ci­a­nes, Lla­nos Massó, que es pre­senta com a mare i mes­tressa de casa –sense ofen­dre ningú, uns mèrits inqüesti­o­na­bles pel càrrec que ha asso­lit a dit– i que no sem­bla gaire apta per mode­rar els debats par­la­men­ta­ris per la sen­zi­lla raó que no hi troba el què en els usos democràtics: als sec­tors crítics dins de la seva pròpia for­mació els ha etzi­bat cri­dant que les deci­si­ons no es pre­nen ni per votació ni per majo­ria com fan els comu­nis­tes; que tre­mo­lin les Corts! En la seva etapa de dipu­tada la senyora Massó s’ha mos­trat com una furi­bunda ultra­catòlica i anti­a­vor­tista –es va estre­nar amb l’homòfoba pla­ta­forma Hazte Oir, que el 2013 va ser decla­rada asso­ci­ació d’uti­li­tat pública pel minis­tre de l’Inte­rior Jorge Fernández Díaz del PP– i s’ha aliat també amb Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos per inten­tar tom­bar la cam­pa­nya de l’Ajun­ta­ment de Cas­telló de repar­ti­ment de lli­bres de temàtica LGTBI (cam­pa­nya vali­dada per la justícia) i per recla­mar el man­te­ni­ment de la creu fran­quista del parc Ribalta a la mateixa ciu­tat, una cre­uada que també va per­dre als tri­bu­nals a mit­jan maig –veu­rem què pas­sara en els pròxims mesos–. Per des­comp­tat que nega la violència de gènere i denun­cia l’adoc­tri­na­ment plu­ri­lingüístic i sexual a les aules. Dones com ella també són de Vox i defen­sen a ultrança els car­ques de sem­pre.