Prepareu les barricades

Molts catalans s’han preguntat els últims cinc anys què és el que Espanya té pensat per a Catalunya. Quin projecte té per encaixar altre cop la Catalunya desenganyada de la Transició, maltractada pel règim del 78 i inclinada a decidir el seu propi futur com qualsevol altre poble del món. Quin horitzó dona sentit a la llegendària taula de diàleg entre els governs espanyol i català per abordar el conflicte polític... I les respostes no s’han fet esperar; altra cosa és que aquells que pregunten amb tota la bona fe es resisteixin a veure-ho. La resposta de Pedro Sánchez i del PSOE és l’immobilisme. Indults, bones paraules, però no es toca ni una coma de la precarietat nacional de Catalunya, ni una coma del drenatge fiscal abusiu a què està sotmesa, ni una coma de la submissió cultural i lingüística i, per damunt de tot, que quedi ben clar qui té la rao de la força i com de dolent pot ser això per als que no s’hi conformin. És la història dels últims sis anys. Més a l’esquerra, la coherència democràtica i el respecte perifèric ha durat el que ha durat Pablo Iglesias. Amb Sumar engolint (o esclafant) Podem, el comité central té claríssim que l’autodeterminació no existeix i la resta no són bones paraules, és hipocresia política pura i dura. En canvi, a la dreta de Pedro Sánchez i el PSOE, d’hipòcrites no en tenen res. I ja hem vist com, per recuperar el poder a Madrid, el PP de Feijóo no només parteix del seu tradicional espanyolisme centralista, sinó que s’alia i s’aliarà sense cap problema amb l’extrema dreta del patriotisme essencialista i la catalanofòbia desacomplexada. I el resultat és a la vista. La primera mesura del seu aterratge al poder al País Valencià i a les Illes és explícita i inequívoca: la descatalanització. A l’escola, als topònims, a l’administració, a la cultura, a la societat, a la física i a la metafísica si convé per tallar els vincles històrics i culturals amb Catalunya i avançar en l’assimilació a l’Espanya unitària. No és una onada involucionista, és un corrent de fons. Per tant, no perdin el temps preguntant-se quin projecte té Espanya per a Catalunya. Preguntin-se millor què pensen fer per evitar que el perpetrin.