Records de Vista Alegre

El dia de Sant Pere, dijous passat, va fer 101 anys de la inauguració del camp de futbol de Vista Alegre, el 29 de juny de 1922. Va ser on jugava els seus partits la Unió Esportiva Girona fins al 1930, quan, amb la dissolució del club degut a problemes econòmics, va néixer el Girona Futbol Club, que hi va jugar durant quaranta anys, fins al 1970, quan es va traslladar al nou estadi de Montilivi. Vista Alegre era el nom d’una de les cases senyorials que hi havia a la zona, i durant molts anys el nom es transportava al futbol, a l’hoquei, al patinatge i al tennis, perquè era allà on jugaven els diversos equips que portaven el nom de la ciutat. L’any passat, amb motiu del centenari, l’activa Associació de Veïns de Vista Alegre ho va commemorar amb diversos actes damunt del que havia estat camp de futbol i ara és parc urbà, bàsicament la projecció del documental de Quim Paredes 100 anys del camp de Vista Alegre, i amb una taula rodona amb veïns del barri i protagonistes de tardes de glòria com a jugadors del Girona, entre els quals Mariano Lloveras, de Cassà, que va fer petar de riure els assistents, entre els quals el veí del barri fins fa poc i història de la ràdio gironina Jaume Teixidor.

Durant molt de temps el que ara coneixem com Vista Alegre va ser un lloc als afores de Girona on hi vivia poca gent. Amb el segle XX es va anar poblant, tant per la part dels que s’hi feien una caseta amb hortet com dels que hi vivien de forma força més precària més amunt. Fins a convertir-se en un barri de Girona, cosa que va mobilitzar fins i tot l’Església i va fer decidir el bisbe Jubany el 1968 a crear la nova parròquia de Vista Alegre, que va tenir mossens com Modest Prats i Joaquim Xutglà, però sense seu física fins al 1976, la vesprada del dia de Rams, quan la va beneir el bisbe Camprodon. De fet ja s’hi havia celebrat la missa del gall del 1975. Per cert, església tancada.

Vista Alegre és un barri estimat pels seus veïns i pels del carrer del Carme, que acollia riuades de visitants els dies de partits i patia les riuades de l’Onyar massa vegades, la darrera el dia del Pilar de 1970, poques hores després que hi jugués un partit el Deportiu. Vista Alegre acollia també la Quinta de Salut l’Aliança, la perruqueria de la meva tia Rosita, el cinema Familiar i la fàbrica tèxtil Pujadas, sobre les runes de la qual es va construir la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Girona, quan van fer de la nostra la primera regió policial del país.

Vista Alegre són records per als que han anat a l’institut Vicens Vives, per als que van jugar i juguen amb l’AVAP, per als clients del Ven y Ven d’en Pablito i la Ramona, per a tanta gent que els diumenges hi vivien l’orgull gironí del futbol quan encara ningú no l’havia batejat així. Vista Alegre sempre serà sinònim de futbol (i hoquei, patinatge i tennis). Res millor per entendre l’esperit del barri que veure el documental d’en Quim Paredes i sobretot llegir el llibre Vista Alegre: 100 anys del primer estadi modern del Girona, editat per Editorial Gavarres, amb entrevistes a protagonistes del Girona i articles dels historiadors Joaquim Nadal, Josep Clara Resplandis i els periodistes Jordi Bosch Molinet i Josep Maria Fonalleras.