Adeu a la mascareta

A les residències de gent gran han cele­brat, més que ningú, l’adeu defi­ni­tiu a la mas­ca­reta quan pràcti­ca­ment a tot Europa ja no recor­da­ven com era por­tar la boca tapada. Només Itàlia i Grècia man­te­nen l’obli­gació als cen­tres resi­den­ci­als que a casa nos­tra té les hores comp­ta­des, pen­dents, això sí, que d’una vegada per totes es publi­qui ofi­ci­al­ment al BOE. Després de tres anys i mig, des de l’inici de la pandèmia, el requi­sit indis­pen­sa­ble d’anar amb mas­ca­reta només era per posar els peus als hos­pi­tals, als cen­tres resi­den­ci­als i a les farmàcies. Una ano­ma­lia res­pecte a la resta dels mor­tals, que campàvem lliu­res a cara des­co­berta. Ara sí que la nor­ma­li­tat gua­nya i la mesura de pro­tecció passa a ser reco­ma­nada. D’ente­ni­ment, en tenim tots.