A l’est, la ciutat policromada

Entre el riu Onyar i les portes de les Gavarres, hi ha Girona Est: la Font de la Pólvora, Vila-roja, Mas Ramada i el Grup Sant Daniel i una part de la Creueta. Hi viuen unes 4.200 persones i és un barri de gent pobra, que necessita una atenció especial que no sempre troba. Allà, hi treballa la Fundació Girona Est, un projecte nascut fa poc més de quatre anys que, treballant amb un horitzó de trenta anys, utilitza l’educació, l’esport i la cultura com a motors de canvi. Especialment per a la gent més jove i vulnerable per tal de sumar esforços i crear complicitats, amb la col·laboració de les entitats socials i les administracions, per fer de palanca de transformació d’una zona considerada marginal per molts i acostar-la als altres barris de la ciutat. Darrere la fundació, hi ha empresaris ben coneguts que s’han arromangat i hi treballen des de fa temps. Són 54 membres, que hi han implicat dotze fundacions i moltes entitats i empreses. Van per feina.

Ciutat Policromada és un dels darrers projectes que han posat en marxa. Es tracta d’endreçar el barri, i han començat per l’escola. Aquest projecte, que han encarregat a Aleix Font Arroyo (Sabadell, 1984), veí de Salt, activista plàstic i dibuixant, vol transformar l’entorn del barri mitjançant projectes d’art urbà. L’Aleix, que es fa dir Rata con Corbata quan fa projectes al carrer, té estudis de belles arts, que va interrompre per anar al Brasil, on va aprofundir en el món del grafit i de la pràctica mural. Després, va completar la formació en belles arts amb estudis d’educació social i filosofia a la UdG. La seva feina s’ha centrat a experimentar en l’espai públic, amb la intervenció de murs i mobiliari urbà, utilitzant colors vius i el simbolisme com a element de transformació. És especialista en mapatge, art participatiu i creació col·lectiva i ha col·laborat en moltes iniciatives com ara Carrers en Vers de Torroella, el desenvolupament de camins segurs a la Bisbal d’Empordà, Monar’t i Tramuntanart. També col·labora amb La Volta, a Sant Narcís.

A Girona Est, han començat la intervenció per l’escola, que ja han pintat. Com? Utilitzant els nens perquè aportin en un espai d’expressió, explicant-los que l’art és un espai de llibertat per a la creació, que no hi ha límits ni ningú que esperi una cosa determinada de cada nen. La idea, explica el mateix Aleix Font, “és que els nens tinguin un punt creatiu en què, mitjançant la intuïció, se’ls estimuli sense por de la plàstica”. Que es deixin anar. Després, ell raona i reordena el capital d’estímuls rebut.

“Els nens generen material pictòric molt guapo, perfecte, al qual després cal posar ordre, que és on jo ho passo pitjor, perquè he de decidir.” El resultat a la plaça Picasso salta a la vista. Han fet sessions i han aconseguit que l’escola, a més d’aprenentatge, hagi estat també diversió. El resultat, una escola repensada per fora de colors vius: “El resultat final és joc, aprenentatge, paisatge i entorn, on mostrem que l’entorn i els límits es dilueixen. L’aportació més conceptual és que “en l’horitzó es dilueix la frontera, no n’hi ha, és una cosa mental”. Educació, esport, cultura, complicitats per millorar la vida al barri i esborrar les fronteres mentals amb la resta de la ciutat.