En la cimera que celebrarà aquesta setmana a Lituània, l’OTAN haurà de fer equilibris per garantir més ajuda per a la defensa d’Ucraïna sense arribar a oferir-li l’ingrés a l’organització militar, una fita anhelada pel president Zelenski però que és objecte de discrepància entre els aliats (com també la decisió de Biden de lliurar bombes de fragmentació a Kíiv). De fet, l’expansió de l’Aliança a l’est d’Europa és a l’arrel de l’actual confrontació amb Putin. El 2008, la fractura es va fer més ampla quan l’OTAN va anunciar una futura incorporació d’Ucraïna i Geòrgia. Tot i la retòrica, l’Aliança ha posat el fre. Pesa massa el risc que, amb Ucraïna a dins, una nova agressió de Rússia activaria l’article 5 –el de la defensa col·lectiva– i l’entrada formal de l’OTAN en la guerra.