Tribuna
Estats ‘monster’
Pretendre que la UE faci cap cas de les nacions que els quatre estats dominants tenen captives és senzillament imaginació pura. “Això ja ens ho solucionarà Europa”, diem més que esperançats. Europa. Oblidem, potser, què és Europa? La Unió Europea és una unió d’estats. No pas de països, de nacions, de territoris amb lleis antigues. Europa té quatre estats estrella que ho dominen tot. Alemanya. França. Itàlia. España. Dels 27 (26 ara) estats de la UE, aquests són els que dominen la situació. La resta d’estats tenen el poder propi, però sense exercir cap força especial a la Unió Europea. És interessant, pel que fa a la nostra situació, remarcar com una bona sèrie d’estats de la UE procedeixen de la independència que han aconseguit amb el temps. Uns quants eren colonitzats per Rússia: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània. I tot i que Irlanda fa temps que va aconseguir la llibertat enfront del Regne Unit de la Gran Bretanya, encara és un gaudi trobar-la dins de la Unió. Però el que deixa més astorat és el tema de les llengües.
Quantes llengües es parlen dins Europa? Quantes són acceptades com a llengües de la Unió? Les següents, en principi: anglès, alemany, francès, castellà, italià, grec, polonès, irlandès, romanès, neerlandès, hongarès, portuguès, búlgar, txec, eslovac, estonià, letó, lituà, finès, danès, suec, eslovè, croat i maltès. Europa ens ajudarà. On són les llengües de les nacions que uns quants estats convertits en estats monster contenen? On són llengües com l’occità, el bretó, el provençal, el francoprovençal? I les llengües de l’istme d’Itàlia, les que formen part del contínuum de les llengües romàniques que envolten el golf del Lleó? On són les llengües que l’Estat espanyol té tancades amb clau a dins unes falses isoglosses: el gallec, l’euskara, l’aragonès, l’aranès? On és la llengua dels Països Catalans, aquell català tan viu, parlat per milions de ciutadans?
Només per això sol, per la humiliació que aquesta llengua catalana, nascuda al costat de les altres llengües romàniques, anterior a moltes de les llengües romàniques, aquesta llengua que gaudeix d’una història que ens la mostra organitzada amb les lleis més primerenques del món medieval, com és el cas dels Usatges. Només si fos perquè la literatura catalana té una riquesa immensa de producció, des de Ramon Llull fins a Tirant lo Blanch, per a contemplar només fins a l’edat moderna. I la literatura que sorgeix amb la Renaixença amb fenòmens literaris com Jacint Verdaguer, com Carner, J.V. Foix, com Víctor Català, com l’Oller de La febre d’or. I el gran buc d’autors que envolten la gran destrossa que un legionari organitzà. Gent com Folch i Torres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, i autors sempre presents, com Espriu, com Vinyoli... per anomenar-ne només uns quants. Una llengua amb un intens buc de producció d’autors des de l’anomenada Generació dels Setanta. Com gosen, com poden oblidar aquesta llengua els Parlaments de la Unió Europea?
Europa ens ho solucionarà tot. De veritat creieu que vosaltres, Estat español, heu de tenir la perversitat de tenir poder dins la UE i menystenir una llengua viva com la nostra, de milions de parlants? De veritat penseu que ens quedarem callats quan llengües com el maltès, l’irlandès, el lituà, són llengües d’Europa, i que no tenen res a veure amb el català quant a nombre de parlants ni de la producció cultural de tota mena, lingüística, poètica, narrativa? Com us podem respectar, estats que domineu a l’anomenada Unió Europea... i no teniu en compte les llengües que teniu dins el vostre territori estatal?
On és la decència de permetre que el maltès sigui oficial a la gran Unió dels europeus i que una llengua viva, plena de literatura de primera classe, amb una història de lleis que emplenen els arxius de les nostres entitats culturals, de la Biblioteca de Catalunya, de l’Institut d’ Estudis Catalans, en quedi fora?
I, finalment, com podeu seguir acceptant que siguin quatre estats monster els que dominin aquesta institució que havia de ser com una confederació i que ara mateix no accepta els arguments que deslliurarien els homes i dones que fugiren de l’estat monster de les presons que els esperaven aquell 2017?
Com podeu deixar que el president Puigdemont i el diputat Comín no tinguin accés a Estrasburg? Europa, no vas bé. Unió Europea, ens fas trampa. En lloc de ser l’Europa de les nacions, o dels països, ets l’Europa dels estats monster.