Opinió

Cadaqués i es ciclistes

A Mallorca he vist més paciència i prudència, davant del fenomen dels ciclistes

L a bicicleta és el mitjà de transport més utilitzat arreu del món, davant del cotxe, tot i que la majoria de les administracions públiques no han entès que és la millor alternativa al cotxe per fer les ciutats més amables i amb menys contaminació. En el transcurs dels segles XIX i XX, els governs i els urbanistes van dissenyar les ciutats pensant més en el cotxes que en les persones. El resultat són unes ciutats on cada vegada és fa més feixuc viure-hi. La cultura de la bicicleta està molt arrelada en països com ara la Xina o l’Índia, i també a Holanda o Dinamarca, però, en canvi, a la resta d’Europa la bicicleta s’ha convertit més en una moda, amb finalitats esportives. Un exemple clar el tenim a Girona, que per la petjada que hi va deixar Lance Armstrong, per la seva situació geogràfica i els seus entorns, s’ha convertit en una de les principals destinacions dels ciclistes. Aquest fet està transformant el sector turístic i comercial de la ciutat. Aquesta moda ha omplert corriols, pistes i carreteres de ciclistes, on tenen el mateix dret de passar-hi que els cotxes. Dic això per la campanya que, des de fa anys, porta a terme l’Ajuntament de Cadaqués, en contra de la circulació de bicicletes a les carreteres Gi-614 i Gi-613, que uneixen aquesta població amb Roses i el Port de la Selva. S’ha arribat a reclamar la prohibició de les bicicletes en aquestes vies, argumentat el perill que representen, sense plantejar-se que potser el problema és l’excés de trànsit de cotxes, les presses o les imprudències de molts automobilistes. Fa poc he estat a Mallorca. He recorregut en cotxe pràcticament tota l’illa, sobretot la serra de Tramuntana, també he arribat fins al cap de Formentor. A tot arreu hi he trobat un munt de ciclistes, res a veure amb els que veiem per les nostres vies, eren centenars, amb grups nombrosos que omplien la majoria de les carreteres, totes molt estretes i sense vorals. Els conductors, mallorquins i turistes, prenien paciència i prudència davant d’un fenomen que a Mallorca fa anys que es viu amb total normalitat, sense que ningú es queixi, ni reclami restriccions o prohibicions radicals. Sembla que el salar de què fan gala els cadaquesencs res o poc té a veure amb el salar i el tarannà de la gent de ses Illes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.