En mans d’una OTAN poderosament opaca

Formem part de l’Aliança Atlàntica perquè els governs que hem triat així ho han decidit, en el cas de l’Estat espanyol fins i tot després d’haver celebrat un referèndum, però tot i l’immens poder militar que aquesta organització concentra es tracta d’una de les més opaques que hi ha. La ciutadania mai no sap del cert què s’hi cou, en les seves cimeres, més enllà de la teatral foto de grup que s’ofereix als mitjans, ni tampoc no ens arriba la necessària informació sobre uns moviments que afecten ni més ni menys que la nostra seguretat. En tenim un exemple clar en la recent trobada que els trenta-un membres de l’OTAN han tingut a Vílnius. Oficialment sabem que s’hi ha debatut la conveniència de retardar l’ingrés d’Ucraïna per no augmentar l’escalada bèl·lica amb Rússia, però desconeixem fins a quin punt arribarà realment el suport armamentístic en un conflicte no declarat que s’està lliurant de sotamà. També sabem que el president de Turquia, Recep Tayyp Erdogan, ho ha aprofitat per fer xantatge i aixecar el seu vet a l’ingrés de Suècia a canvi que es faciliti la llargament esperada entrada del seu país a la Unió Europea, però alhora ignorem el preu exacte que s’ha pagat per fer-lo canviar d’opinió.

Tota una concentració de poder que escapa a la fiscalització pública perquè teòricament es dediquen a garantir l’equilibri de l’ordre mundial mentre les seves deliberacions tenen la categoria de secret militar. Alguns dels moviments que es fan a dins i a fora de l’OTAN, però, responen a una estratègia prou evident. Rere l’ingrés de Finlàndia i Suècia hi ha l’increment de l’amenaça russa després de la invasió d’Ucraïna, tot i que ha estat justament l’ampliació de les fronteres de l’Aliança l’argument emprat per Putin per justificar el seu afany expansionista. L’OTAN es resisteix a accelerar la incorporació dels ucraïnesos perquè equivaldria a entrar de ple en la confrontació armada amb els russos, per això s’ha limitat a fer promeses al president Zelenski sense detallar un calendari. Això sí, el G7 ha garantit ajut militar a llarg termini i la formació d’unes forces armades potents, en la virtual punta de llança dels aliats.