Opinió

Tribuna

Reforma europea d’immigració i asil

“El Consell d’Europa retreu a Espanya les morts a la tanca de Melilla ara fa un any. La presidència espanyola no pot ser un model internacional de gestió fronterera

La Unió Euro­pea, ultra pre­ser­var la pau al seu si, té com a missió ento­mar rep­tes que superen les capa­ci­tats dels estats. La immi­gració i asil, per exem­ple. Final­ment, Europa revi­sarà una coo­pe­ració política que no fun­ci­ona i costa la tràgica pèrdua anual de milers de vides. Segons l’Acord de Dublín, en vigor des de 1997, qui vul­gui sol·lici­tar l’asil ho ha de fer al pri­mer estat UE on arriba. Això no passa. Els estats del benes­tar del Nord són la des­ti­nació somi­ada de la majo­ria de migrants, ben lluny de la ribera medi­terrània on desem­bar­quen. El Nord vol fre­nar el flux dins de la UE, men­tre que el Sud, a pri­mera línia de xoc, exi­geix que es repar­tei­xin els nou­vin­guts. Tots recla­men la soli­da­ri­tat euro­pea.

El 2015, arran de la crisi de refu­gi­ats de Síria, els estats acor­da­ren repar­tir-se’n 160.000. Hon­gria i Polònia es neguen ara i sem­pre a l’aco­llida. Són soci­e­tats molt homogènies. Polònia s’ocupa gene­ro­sa­ment de més de milió i mig d’ucraïnesos d’ençà de la invasió russa, i nogens­menys, addu­eix motius cul­tu­rals per a rebut­jar afri­cans i àrabs: “No volem que Varsòvia sem­bli Brus­sel·les” [sic]. La reforma en curs pro­posa man­te­nir el sis­tema de quo­tes i tras­lla­dar a les fron­te­res exte­ri­ors de la Unió el regis­tre de migrants i la fil­tració de la majo­ria de deman­des d’asil. Per cada refu­giat assig­nat i no accep­tat, un estat mem­bre haurà d’abo­nar 20.000 euros. Hon­gria i Polònia podran pre­ser­var les seves essències si els ve de gust, però els sor­tirà car. Totes dues soles no podran blo­que­jar-ho perquè aquesta legis­lació es tra­mita pel pro­ce­di­ment ordi­nari de majo­ria qua­li­fi­cada. Els deman­dants d’asil rebut­jats solen que­dar-se, per a des­es­pe­ració dels estats mem­bres. El que ells volen atraure és mà d’obra qua­li­fi­cada, i no gent sense for­mació.

És una evidència ètica però cal repe­tir-ho: cap per­sona hau­ria d’expo­sar-se a morir ofe­gada per a fugir de la per­se­cució al seu país d’ori­gen, com tam­poc no hau­ria de córrer risc de mort cap migrant que busca millors opor­tu­ni­tats, i encara menys la cana­lla que els acom­pa­nyin. El Mare Nos­trum ha de dei­xar de ser un cemen­tiri de mas­ses, el Cœmete­rium Nos­trum. La solució no passa, evi­dent­ment, per renun­ciar al con­trol de les nos­tres fron­te­res, ni per mun­tar expe­di­ci­ons a la cerca de fràgils embar­ca­ci­ons sobre­car­re­ga­des abans que nau­fra­guin. Hem de pre­ve­nir que sal­pin aquests taüts flo­tants i al mateix temps ofe­rir alter­na­ti­ves per a un asil i migració legals i segurs.

Si la Unió Euro­pea no pot deci­dir qui hi entra, de facto esta­ria esco­llint una política migratòria con­creta: les por­tes ober­tes. Ara bé, hem com­pro­vat a França, sense anar gaire lluny, que la inte­gració es com­plica en cas d’altes con­cen­tra­ci­ons d’immi­grants en àrees urba­nes. En els últims sis mesos, Ale­ma­nya ha regis­trat més de 160.000 peti­ci­ons d’asil –sense comp­tar més d’un milió de refu­gi­ats ucraïnesos–. El vice­pre­si­dent del Bun­des­tag, Wolf­gang Kubicki, libe­ral, ha decla­rat que esmen­tar i fer front als pro­ble­mes deri­vats de la immi­gració no són pas deman­des “de dreta”. Pre­ci­sa­ment, a Brus­sel·les pen­sen que enca­rar la qüestió reduirà el rèdit que n’extreu l’extrema dreta.

El trac­ta­ment dels parents i de les cri­a­tu­res resulta molt polèmic. El govern de coa­lició dels Països Bai­xos caigué el pas­sat 7 de juliol just per des­a­vi­nen­ces insu­pe­ra­bles en la reu­ni­fi­cació fami­liar: els libe­rals con­ser­va­dors del pri­mer minis­tre dimis­si­o­nari, Mark Rutte, exi­gien limi­tar l’arri­bada de fills de refu­gi­ats, i els seus socis demo­cra­ta­cris­ti­ans i libe­rals de cen­tre s’hi nega­ven. A Berlín, la coa­lició tri­par­tida també patí ten­si­ons durant les nego­ci­a­ci­ons del pacte euro­peu perquè els Verds insis­tien que les famílies amb menors no fos­sin retin­gu­des a les fron­te­res exte­ri­ors. Quan la minis­tra fede­ral d’Inte­rior, soci­al­demòcrata, observà que Ale­ma­nya que­dava aïllada en aquest aspecte, plegà veles i s’uní al con­sens de la resta de socis.

La reforma enceta ara la fase final de nego­ci­ació entre les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries, i es con­fia que entri en vigor abans d’un any. La pre­sidència semes­tral espa­nyola en curs hi tindrà un paper impor­tant, tot i que difícil­ment l’Estat espa­nyol pot ser­vir de model de gestió fron­te­rera. La comissària de Drets Humans del Con­sell d’Europa, Dunja Mija­to­vic, li ha retret públi­ca­ment les morts a la tanca de Meli­lla el 24 de juny de 2022, i li demana no con­tri­buir a la vio­lació de drets humans via la seva coo­pe­ració en migració, tot refe­rint-se al Mar­roc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia