L’alerta de l’OMS es queda a mig camí

Alertar sobre el possible caràcter cancerigen d’una substància present en determinats refrescos baixos en calories, en llaminadures o en medicaments, com l’OMS acaba de fer amb l’aspartam, sense aportar evidències científiques sòlides, és un acte que no es pot quedar a mig camí. En primer lloc, l’Organització Mundial de la Salut ha d’aclarir fins on arriba el que ella mateixa ha qualificat com a “evidència limitada” dels efectes nocius que una ingesta diària d’aquest producte pot provocar en les persones. Perquè el que ha aconseguit amb la seva alerta edulcorada –mai millor dit– és sembrar els dubtes especialment en relació amb una poderosa multinacional amb qui és molt difícil enfrontar-s’hi. Alhora, els poders públics han de reaccionar, o bé per tranquil·litzar els consumidors o bé per donar-los pautes més creïbles sobre què han de fer davant aquesta substància. Si és cert que l’aspartam és desaconsellable a partir de determinades llaunes, com és possible que fins ara no s’hagi limitat la seva utilització o no s’hagi posat degudament en coneixement de la gent? La intenció de l’OMS pot ser honesta, fins i tot cal agrair que activi una alerta quan té la certesa que els consumidors estan exposats a alguna mena de perill. Però, a més de ser honesta, també ha de ser responsable, la seva obligació és moure fitxa només quan té les proves a la mà. La lluita contra l’obesitat i les modes alimentàries han catapultat els darrers anys els productes baixos en calories que substitueixen el sucre per unes alternatives que en més d’una ocasió s’han posat en dubte. Sovint ha mancat informació sobre les característiques d’aquestes alternatives o bé la informació ha arribat amb massa retard. D’altra banda, no és la primera vegada que decisions similars, com aquesta que afecta l’aspartam, aixequen polèmica: el 2015 ja va passar quan es va assenyalar la carn vermella. Per tot això és necessari que, a l’hora d’intervenir, l’OMS ho faci amb totes les garanties i certeses i al mateix temps amb la màxima coordinació amb les autoritats sanitàries. Perquè, si no, en cas contrari, es pot donar a entendre, tot i tenir la millor intenció del món, que s’amaga informació o s’exagera la disponible.