Tornem al 2004?

Si un es mira el mapa muni­ci­pal de les dar­re­res elec­ci­ons espa­nyo­les del 2019 a Cata­lu­nya (https://​eleccions.​gencat.​cat/​ca/​resultats-​electorals/​index.​html#/​dades?​tip​usPr​oces=G&​pro​ces=G20​192#​mapes-​CANDIDATURA_​MES_​VOTADA-​MU) i es tenen en compte els resul­tats de les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals del maig pas­sat, més l’aug­ment d’alcal­dies del PSC-PSOE pels pac­tes fets amb ERC i Junts (i en algun cas comp­tat també la CUP), quan hagués estat pos­si­ble un pacte dels par­tits auto­a­no­me­nats inde­pen­den­tis­tes, més el que pre­ve­uen la majo­ria d’enques­tes, em sem­bla que el mapa poste­lec­to­ral del 23-J serà força dife­rent al del 2019. I sí, ja sé que no són el mateix unes elec­ci­ons muni­ci­pals que unes d’esta­tals o que les enques­tes són, massa vega­des, poc fia­bles i malin­ten­ci­o­na­des, però em sem­bla que, tot ple­gat marca unes tendències.

Si ens entre­te­nim a mirar els resul­tats de les dife­rents elec­ci­ons esta­tals a Cata­lu­nya, no crec que s’arribi a l’extrem del mapa muni­ci­pal del 2008, però pot­ser sí que ens podríem acos­tar al del 2004 (https://​eleccions.​gencat.​cat/​ca/​resultats-​electorals/​index.​html#/​dades?​tip​usPr​oces=G&​pro​ces=G20​041#​mapes-​CANDIDATURA_​MES_​VOTADA-​MU). Evi­dent­ment, amb un repar­ti­ment dife­rent entre els par­tits auto­a­no­me­nats inde­pen­den­tis­tes. En defi­ni­tiva, a Cata­lu­nya el PSC-PSOE pro­ba­ble­ment gua­nyarà les elec­ci­ons glo­bal­ment i a més muni­ci­pis que el 2019, i és molt pos­si­ble que faci bai­xar els vots a les altres for­ces que es diuen d’esquer­res (prin­ci­pal­ment Sumar-En Comú i ERC). D’altra banda, el vot útil con­ser­va­dor de dre­tes cap al que pot gua­nyar farà pujar el PP pro­ba­ble­ment a costa de Vox. Sem­bla que Junts es podria man­te­nir i que la CUP haurà de llui­tar molt (com ja està fent) per man­te­nir els que té o aug­men­tar un dipu­tat.

Què ha pas­sat perquè es pugui donar aquest canvi entre el 2019 i el que sem­bla que seran els resul­tats del 23-J? Bàsica­ment, en la meva opinió, el retorn a l’auto­no­misme (que molts inde­pen­den­tis­tes no ente­nem o pot­ser ente­nem massa), molt prin­ci­pal­ment per part d’ERC, però també per l’ala con­ver­gent/jun­que­rista de Junts quan s’ha impo­sat a l’ala més puig­de­mon­tista, la qual massa sovint (segu­ra­ment pels equi­li­bris neces­sa­ris per no tren­car el par­tit) ha estat massa pragmàtica i poc atre­vida. Quin ha estat el resul­tat de tot ple­gat? Que a un PSC molt tocat, l’han dei­xat refer i l’han tor­nat a situar en l’espai cen­tral de la política cata­lana.

I pot­ser que ens fem algu­nes pre­gun­tes. Qui es pot creure ara a un par­tit –ERC– que ha estat tota la legis­la­tura donant suport al govern del PSOE a canvi de quasi res? Bé, no és ben bé cert: amb la ines­ti­ma­ble col·labo­ració de l’ala con­ver­gent/jun­que­rista de Junts varen acon­se­guir uns indults revo­ca­bles (no ho obli­dem), sense tenir en compte per res la majo­ria de les més de 4.000 per­so­nes res­tants pen­dents d’acu­sació. I a més amb el com­promís de ser bons nois, fer auto­no­misme, afe­blir la defensa de la llen­gua cata­lana a l’escola, fer miques la idea ori­gi­nal de TV3 i Cat Ràdio, entre altres coses. Qui es pot estra­nyar que ara hi hagi inde­pen­den­tis­tes que es vul­guin abs­te­nir/votar nul o en blanc, o que aca­bin votant el PSC-PSOE per por al drac de la dreta, quan tant ERC com Junts s’han afar­tat de fer alcal­des/pre­si­dents de dipu­ta­ci­ons/pre­si­dents de con­sells comar­cals del PSC-PSOE quan era pos­si­ble fer un pacte inde­pen­den­tista? O quan Junts ha estat tota la legis­la­tura pac­tant amb els soci­a­lis­tes a la Dipu­tació de Bar­ce­lona? I podríem con­ti­nuar.

Amb tot, par­ti­cu­lar­ment soc par­ti­dari de par­ti­ci­par i anar a votar. I no crec que tin­gui sen­tit abs­te­nir-se, votar nul o en blanc (tot i que evi­dent­ment és ple­na­ment legítim), quan el que es neces­sita és tenir algú a Madrid (com a Brus­sel·les, per cert) per enfron­tar-se, per ampliar l’escletxa, per posar en con­tra­dicció i per inten­tar blo­que­jar, si és pos­si­ble, l’Estat espa­nyol (o les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees). I per­so­nal­ment ho faré pels que (tot i que no sem­pre com­par­teixi tot el que fan) defen­sen de la forma més cohe­rent allò per què he llui­tat sem­pre. O sigui, el repu­bli­ca­nisme inde­pen­den­tista d’esquer­res. Els que han estat fidels a l’1-O, a la República cata­lana i als Països Cata­lans. Els que volen la inde­pendència del país, el que implica enfron­tar-se direc­ta­ment amb el règim sor­git de 1978 a l’Estat espa­nyol. Els que plan­ten cara i van cons­truint la uni­tat popu­lar per a una soci­e­tat on la vida de la majo­ria de les per­so­nes (i no els bene­fi­cis de les elits) sigui el més impor­tant. Els que llui­ten per una soci­e­tat eco­so­ci­a­lista, no patri­ar­cal, anti­fei­xista, no racista, solidària i ple­na­ment democràtica.