El pla del llibre com a instrument de país

El pla del llibre presentat pel govern és una iniciativa necessària per atacar problemes diferents però d’innegable parentiu. És un pla necessari perquè, tot i la densa xarxa de biblioteques públiques de què s’ha dotat el país –convindria anar pensant a incentivar els accessos digitals, amb continguts gairebé sense límit–, algun element deu haver fallat quan les estadístiques de lectura a nivell general no s’han situat a nivell satisfactori i –dada que amoïna més– quan l’índex de comprensió lectora a primària s’ha desplomat i és a la cua de l’Estat, només a davant de Ceuta i Melilla. De retruc, aquest pla ha de ser un instrument de país en tant que mesura de foment i protecció per a la llengua catalana en temps que, entre el retrocés en l’ús social i les sentències judicials, s’intueixen difícils. Llegir en català és un primer pas per sentir-se proper, estimar i potenciar aquest ús social. Els 58 milions del pla no són pocs i l’objectiu –que els que llegeixen un cop per setmana en català passin del 34,5% actual al 40% el 2030– és prudent i assolible, sobretot pel que fa a la població adulta. Per aconseguir-ho entre els segments més joves caldran altres estratègies. D’entrada, igualar les oportunitats a l’escola, ja que un 44% de les escoles no tenen biblioteca i del 56% que sí que en tenen, moltes no disposen de la figura del prescriptor. Universalitzar l’oferta literària a les escoles no resoldrà per si mateix els problemes de comprensió lectora, però és un primer pas, perquè no hi pot haver comprensió si no hi ha lectura. També s’ha d’actualitzar l’aproximació que fan nens i joves a la literatura, sovint marcada per les lectures dels plans d’estudis, desfasades, les mateixes per a tothom i sense atractiu. L’afició per la lectura no és innata i s’ha de conrear de manera amable si no es vol que la tendència a l’abandonament que es produeix en l’adolescència sigui irreversible. A banda, dècades enrere el llibre no tenia la competència de les pantalles i el seu potent estímul de consum breu, amb poca exigència i satisfacció immediata. Prescindir de la tecnologia a l’aula ni és viable, ni segurament pedagògic. Per contra, un cop trobat un equilibri adequat, el suport tecnològic ha de ser útil per a la millora dels resultats acadèmics.