Hellboy té raó

Que la ja coneguda infiltrada de la policia espanyola a Girona involucrés la seva pròpia mare en tot el muntatge també té els seus riscos per a ella i la pobra, dit irònicament, senyora. O els hauria de tenir. D’entrada tothom, també l’esquerra independentista i els moviments socials que l’acompanyen, tenen imatges d’ella –també de la filla, és clar–i saben on viu, si és que el CNI no l’ha tret d’allà a correcuita. A les Illes, on la mare de la proxeneta en qüestió té el seu habitatge, també hi ha grups actius que són solidaris amb els moviments socials a Catalunya o que estarien disposats a ser-ho en un cas tan flagrant com aquest.

Precisament aquesta història ha coincidit amb un sensacional vídeo de l’actor Ron Perlman arran de les vagues dels guionistes i actors a Hollywood davant l’abús constant d’alguns productors. Malauradament sempre em venen males idees quan es barregen coses que teòricament no tenen cap coincidència. Les reflexions de Perlman (actor de Hellboy) amb una cara de mala llet insuperable n’han dut a pensar què faria jo si una o dues persones haguessin provat o intentat infiltrar-se en la meva vida privada i conegués el lloc exacte on viu, com a mínim, una d’aquestes persones.

Perlman, mirant a càmera, recorda que hi ha tres maneres de perdre una casa: la primera, per un tema financer o econòmic; la segona, per allò que en diem karma –un acte malvat es gira contra tu–, i la tercera, la més interessant i que més polèmica ha generat, és descobrir exactament on viu el malparit o malparida de torn –que ja ho sabem– i fer-hi una visita. En realitat el que assenyala Perlman és que els fills de puta d’aquest món, amb perdó, no haurien de poder viure tranquils asseguts al seu sofà mentre els que pateixen els seus actes estan indefensos.

A la infiltrada i la seva mare els ha de quedar clar que sabem la cara que fan i sabem on viuen. Sovint amb això n’hi ha prou perquè el món sigui una mica millor.