Col·loquis insignes

Des d’Oriola fins a Traiguera, així traçava fa 450 anys el domini lingüístic del català al Regne de València Don Pedro, un cavaller valencià que apareix en un dels col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig. Aquests dies que Tortosa celebra la festa del Renaixement, i que els Quicos faran aparèixer el nom de Despuig al seu espectacle A la taverna d’Enrico, hem de celebrar que l’editorial Barcino hagi publicat una versió contemporània, feta per Joan Todó, d’aquests textos del 1557. Lívio, alter ego de Despuig, el ciutadà Fàbio i el cavaller Don Pedro parlen de la realitat política, social i cultural del seu temps, i també de la flora i fauna del riu Ebre quan hi passegen en barca.

A propòsit de la llengua, els tres interlocutors comenten el pes de la població d’origen català en els repoblaments de València i Mallorca, respecte dels que parlaven l’aragonès, i com el català era la llengua de la Cort i també dels habitants de la Franja. Lívio s’escandalitza “quan veig que avui dia s’abraça tan absolutament la llengua castellana, fins i tot dins de Barcelona, entre els principals senyors”, a diferència d’altres temps quan els magnànims reis d’Aragó “no donaven lloc a aquest abús”. I és que, segons Despuig, tot i que la castellana sigui una llengua noble que s’ha de conèixer, “condemno i reprovo que sigui parlada ordinàriament entre nosaltres, perquè d’això se’n pot deduir que a poc a poc s’arrencarà d’arrel la llengua de la pàtria, i aquesta semblarà així conquerida pels castellans.” I el valencià Don Pedro apunta que l’abús ja passa de la ratlla “més que ací a València”.

Els col·loquis que poden ser els d’aquest present d’abús continuat i d’arraconament de la llengua, quan se la trosseja, minoritza més encara, deixa de ser vehicular a un seguit de comarques al País Valencià, quan es cancel·len subscripcions de revistes com a Borriana, o deixa de ser un requisit en la funció pública a les Illes. Necessitem de nou totes les energies en aquest renéixer permanent!