Opinió

De reüll

La Barbie

Bar­bie, la nina rossa de cos abso­lu­ta­ment irreal, és la nova icona pop femi­nista? Ho és de la mateixa manera que plan­xar relaxa després d’una dura set­mana al Congrés. Com­pa­nyes, cap­gi­rem les eines d’opressió històrica! Pro­cla­mem la lli­ber­tat alçant la planxa! El 8-M porta la teva Bar­bie! Com quan les nos­tres àvies cre­ma­ven sos­te­ni­dors! El rosa ideal, ni massa clàssic ni massa xiclet, del món arti­fi­cial, plas­ti­fi­cat i naïf de Bar­bie ser­veix per fer comèdia intel·ligent, la que sota la lleu­ge­resa car­rega, amb sar­casme i auto­paròdia, els homes de les jun­tes direc­ti­ves que volen les nines a les seves capses i les dones davant la post. En la pel·lícula Bar­bie, pro­ta­go­nit­zada per Mar­got Rob­bie, amb guió i direcció de la cine­asta Greta Gerwig, les nenes li retre­uen el pes que els ha lle­gat. La nina es pen­sava que el seu món de festa eterna, de vida cali­for­ni­ana, les ins­pi­rava i resulta que és la joguina del patri­ar­cat; un dimoni ensu­crat. Mai vaig jugar a Bar­bies perquè els Reis pre­fe­rien altres nines i jo pre­fe­ria altres jocs. Però els senyors que paguen la pel·lícula, que són els homes de les jun­tes de Mat­tel i War­ner, intu­ei­xen que aquest Nadal ven­dran més. I es fa caixa men­tre es ves­teix la lluita de pur­pu­rina i rosa. És l’exal­tació d’una femi­ni­tat que el femi­nisme no exclou i abraça. Si ser dona són totes les iden­ti­tats, també s’hi inclou ser una Bar­bie.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.