Rics al volant

Si les coses con­ti­nuen d’aquesta manera, tinc la impressió que els qui ja tenim car­net de con­ducció d’automòbils ens con­ver­ti­rem en una “élite”, en una raça pri­vi­le­gi­ada, i pro­ba­ble­ment en una raça a extin­gir.

Cada vegada ho fan més difícil. Que els exàmens per a ator­gar el car­net siguin rigo­ro­sos és un cri­teri que ningú no pot dis­cu­tir. Han de ser rao­na­bles i rigo­ro­sos, és a dir: no basar-se en pro­ves arbitràries, pura­ment memorísti­ques o insu­fi­ci­ents, sinó en un plan­te­ja­ment objec­tiu d’allò que cal saber per a obte­nir el car­net. I un cop esta­blert el nivell rao­na­ble de conei­xe­ments i d’experiència, exi­gir que es pos­se­eixi.

La reforma que s’anun­cia, però, és pre­o­cu­pant. La teo­ria és bona: es donarà molta més importància a les pro­ves de cir­cu­lació, i cada aspi­rant serà exa­mi­nat en aquest sen­tit durant vint minuts. Perquè els aspi­rants puguin resol­dre satis­factòria­ment aquesta prova caldrà, és clar, aug­men­tar el nom­bre de pràcti­ques prèvies, o sigui el nom­bre de clas­ses a les acadèmies. No cal dir que les acadèmies estan satis­fe­tes.

I aquí es pre­senta la bomba econòmica: obte­nir el car­net de con­duir cos­tarà a la rat­lla de les cin­quanta mil pes­se­tes.

Seguint amb la teo­ria, caldrà dis­po­sar d’un nom que actu­al­ment no es dóna l’abast, tot i que els exàmens són molt més ràpids. Per dir-ho així, els nous exàmens seran d’arte­sa­nia, i, per tant, es pot pro­duir un col·lapse immens. Hi ha el risc de no poder-se exa­mi­nar fins al cap de dos anys; per a evi­tar-ho serà obli­gat de con­trac­tar –qui?, com?– cen­te­nars d’exa­mi­na­dors.

Però la bar­rera econòmica no hi ha qui la resol­gui. Obte­nir el car­net ja era molt car, i ara serà escan­da­lo­sa­ment car. I dic escan­da­lo­sa­ment car, perquè avui dia tenir car­net de con­duir no ha de ser cap raresa, sinó un fet natu­ral. No pot ser un luxe d’un senyor que ja es gua­nya la vida, sinó una pos­si­bi­li­tat oferta a tot­hom, i espe­ci­al­ment als joves; convé, pre­ci­sa­ment, d’apren­dre a con­duir de jove –que és l’edat adi­ent per a apren­dre a domi­nar qual­se­vol ins­tru­ment. Per fer-ho encara més dur i més car, el paga­ment només donarà dret a dues con­vo­catòries, en comp­tes de les tres actu­als. Aquí hi ha gent que s’ha fet metge o advo­cat per menys diners.

No s’hi val a emmas­ca­rar els incon­ve­ni­ents del nou pro­jecte amb afir­ma­ci­ons gene­rals sobre la segu­re­tat de la cir­cu­lació. Vint minuts tam­poc no són res al cos­tat de les hores que calen per a con­ver­tir-se en un con­duc­tor expert, i a més hi ha uns fac­tors per­so­nals que no depe­nen del nom­bre de clas­ses.

Vol­dria saber quant val obte­nir el car­net de con­duir a França, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Por­tu­gal...