L’àlbum familiar
Vuitanta anys d’història d’una família gironina, des del 1870 fins al 1952, és el preciós regal en forma d’àlbum fotogràfic que ha rebut el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) - Arxiu Municipal de Girona de les mans de Rosa Maria Roqueta, la filla de Camil Roqueta, un fotògraf amateur que a part de guardar amb cura fotografies de la vida dels seus pares, també en va fer moltes més pel seu compte d’allò que li interessava: l’excursionisme, els viatges i evidentment la seva família. Són 532 fotografies col·locades amb cura en un llibre format per set quadernets de fulls, cosit a mà. Un llibre que en algun moment va ser nou, però que amb el pas del temps, com tot, va anar canviant. De la bellesa inicial va passar a una bellesa més profunda, aquella que demostra que algú t’ha estimat, que ha passat una vegada i una altra els teus fulls per poder rememorar el temps esmunyedís, una memòria plena de vida de la família que va caminar pel món abans que tu. L’àlbum suposa una troballa excepcional perquè permet descobrir moltes coses, no només de com era la vida en aquella època, sinó també de com va anar evolucionant la fotografia al llarg de vuit dècades. Setanta-una pàgines enganxades i reenganxades amb cinta adhesiva, un objecte inert però ple de vides i de vida.
Llegint la notícia sobre la seva cessió és inevitable pensar què deduiran els historiadors del futur dels nostres àlbums familiars, si és que en queda algun de tangible, ara que totes les fotografies són digitals i les guardem als mòbils. Aquesta saturació i volatilitat de les imatges fa que les banalitzem. Si a això s’hi afegeix la tendència lògica a retratar només els aspectes més bonics de la realitat, potser es trobaran un món completament instagramitzat. En l’altre extrem descobriran els diaris i les notícies amb la cara menys amable de la vida: les guerres, les desigualtats, la violència de gènere, el suïcidi en augment, les catàstrofes ambientals... A la franja grisa que hi ha entremig d’aquestes dues visions és on, ens agradi o no, vivim la nostra existència privilegiada, el nostre propi àlbum de records que anem construint a mesura que les dècades van passant.
