Boges i promíscues

Els titu­lars són d’allò més explícits: es tracta de ren­tar cadàvers i edi­fi­cis ofi­ci­als i de fer teràpia cor­rec­tiva intensa per defu­gir la presó. El delicte? No anar prou tapa­des, els tri­bu­nals es lle­pen els dits amb la frenètica acti­vi­tat de la poli­cia de la moral per­se­guint dones rebels pels car­rers de l’Iran jus­ta­ment quan està a punt de com­plir-se l’ani­ver­sari de l’assas­si­nat de Masha Amini perquè no duia ben posat l’ape­galós vel i quan es pre­veu una altra onada de pro­tes­tes. La repressió està per­dent el com­bat perquè, excepte una mino­ria d’inte­gris­tes –molt fana­tit­zats, això sí–, la majo­ria de la població dona l’esquena al deliri isla­mista segons el qual les acti­vis­tes patei­xen tras­torns men­tals que con­ta­gien la peca­mi­nosa pro­miscuïtat sexual pròpia dels infi­dels. On s’és vist? Doncs no massa lluny de casa, fa poc més de 80 anys, quan Franco va fer la guerra a la moder­ni­tat. Quan­tes roges no van haver de des­fi­lar amb el braç aixe­cat i el cap rapat com a escar­ment i burla dels fac­ci­o­sos? Quan­tes no van ser forçades a nete­jar gra­tis les cases dels gua­nya­dors per evi­tar un càstig més impla­ca­ble? I pel que fa a la jus­ti­fi­cació científica de les seves bar­ba­ri­tats, el règim la va obte­nir del psi­quia­tre de capçalera Anto­nio Vallejo Nágera, que el 1938 va crear el Ser­vei d’Inves­ti­ga­ci­ons Psi­cològiques de l’Exèrcit a imatge dels cen­tres ope­ra­tius del Ter­cer Reich amb l’objec­tiu de demos­trar la infe­ri­o­ri­tat men­tal de l’ene­mic i la seva mal­dat extrema pro­ce­dent del mar­xisme i la democràcia. L’eru­dit es va acar­nis­sar espe­ci­al­ment amb les pre­so­ne­res repu­bli­ca­nes, atès que el psi­quisme femení –va con­cloure– té molt d’infan­til i d’ani­mal i quan es desin­hi­beix es des­perta la cru­el­tat i l’ins­tint sexual més impúdic. Quina por que ens tenen, uns i altres!