Editorial

El temps colla per tancar les nuclears

La gene­ració d’ener­gia elèctrica d’ori­gen nuclear hau­ria de pas­sar a la història entre el 2030 i el 2035, però hi ha dub­tes seri­o­sos que el ter­mini es pugui com­plir. L’any pas­sat la font nuclear encara va repre­sen­tar el 53% de la pro­ducció, con­tra un dece­be­dor 13% de fonts reno­va­bles, sense comp­tar les ins­tal·laci­ons d’auto­con­sum. Reno­va­bles i auto­con­sum són objec­tius estratègics, i en tots dos Cata­lu­nya va tard. La màxima res­pon­sa­bi­li­tat recau en els governs que van fre­nar en el seu moment la implan­tació de les alter­na­ti­ves amb gran satis­facció del sec­tor energètic tra­di­ci­o­nal, que va tenir més temps per pujar al tren de les reno­va­bles, con­ver­tir-les en una nova àrea de negoci i empor­tar-se la part majo­ritària d’aquest nou pastís. En qual­se­vol cas, toca recu­pe­rar el temps per­dut però no sem­bla que hi hagi pressa. A nivell indus­trial, ni l’abor­datge de la foto­vol­taica i l’eòlica està clar i es man­te­nen els dub­tes sobre si pri­o­rit­zar macro­parcs o ins­tal·laci­ons més repar­ti­des, una inde­fi­nició que ali­menta l’opo­sició del ter­ri­tori. Tam­poc en l’àmbit de l’auto­con­sum s’avança com cal­dria. Les ins­tal·laci­ons domèsti­ques han pro­li­fe­rat amb els preus del gas i l’elec­tri­ci­tat pels núvols a con­seqüència de la invasió d’Ucraïna, però, tot i les boni­fi­ca­ci­ons d’impos­tos i les aju­des a fons per­dut, el cost de la ins­tal·lació i dels tràmits les manté allu­nya­des de les comu­ni­tats de veïns i les famílies amb menys recur­sos, jus­ta­ment les que més neces­si­ten i agrai­rien la rebaixa del cost energètic. Faci­li­tar finançament sense cost finan­cer s’entre­veu com un incen­tiu obli­gat si es vol atra­par la data de l’apa­gada nuclear.

Des­con­nec­tar les nucle­ars en una dècada topa fron­tal­ment amb el tras­llat de la mobi­li­tat per­so­nal a la pro­pulsió elèctrica que impul­sen les admi­nis­tra­ci­ons. Si demà mateix un terç de la mobi­li­tat amb com­bus­ti­ble fòssil exigís elec­tri­ci­tat, ni la pro­ducció ni la xarxa de dis­tri­bució podrien donar-hi res­posta. La pro­ducció local sem­pre es podria subs­ti­tuir per impor­tada –qüestió a banda seria el preu– però si, per exem­ple, es com­pra elec­tri­ci­tat a França, que manté l’aposta per l’ori­gen nuclear, el bene­fici glo­bal no es veu per enlloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.