Ens volen ignorants

En política es pot fer de tot, com va dir el pre­si­dent Tar­ra­de­llas, menys el ridícul. Ridícul és el que fan els repre­sen­tants del nou govern de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana quan afir­men que trau­ran el català de les esco­les amb l’argu­ment que aquesta llen­gua no és uti­lit­zada. Sug­ge­reixo que també tre­guin la llen­gua anglesa o la fran­cesa, alguns con­tin­guts de geo­me­tria i matemàtiques que tam­poc, o la filo­so­fia, que demos­tren que no la fan ni la pen­sen fer ser­vir. De pas­sada, en coherència amb un pen­sa­ment reduc­ci­o­nista, poden can­viar “edu­cació” per “ins­trucció”, en un deter­mi­nat sen­tit ideològic limi­tat i exclo­ent. Pre­te­nen fer valen­ci­ans igno­rants, estu­di­ants del toro i de l’espe­rit naci­o­nal, inep­tes per pen­sar lliu­re­ment, incapaços d’enten­dre’s uni­ver­sal­ment ni de com­pren­dre el món actual. La reti­rada de Cavall Fort a les bibli­o­te­ques del muni­cipi de Bor­ri­ana, ja res­tituïda pro­vi­si­o­nal­ment, també ha pro­vo­cat l’efecte con­trari, incre­men­tar l’interès per la publi­cació i les subs­crip­ci­ons. Dependrà dels valen­ci­ans, dels cas­te­llo­nencs i dels bor­ri­a­nencs en par­ti­cu­lar que aquesta decisió acabi essent defi­ni­tiva un cop s’acabi la subs­cripció. Si entrem en el nus de la qüestió, Cavall Fort és i serà un refe­rent de la lec­tura en català i una ini­ci­ació a la cul­tura per a molts nens i nenes, i té en la llen­gua la seva màxima expressió i en la ima­gi­nació cre­a­tiva la seva meto­do­lo­gia. Més enllà d’aquests greus errors, afe­gits a molts altres que atemp­ten con­tra la ciència i la història, tri­omfa la men­ta­li­tat uni­o­nista, aque­lla que creu que el saber no és neces­sari si no és útil, una men­ta­li­tat tan­cada en el seu uni­vers de recon­questa que els impe­deix enten­dre el sen­tit pro­fund de l’edu­cació, de la cul­tura, i el dels símbols que iden­ti­fi­quen una comu­ni­tat, sobre­tot, les eines de comu­ni­cació que per­me­ten interac­ci­o­nar amb els altres i enten­dre el sen­tit de la vida i del món. Les dar­re­res deci­si­ons no són res més que un símptoma del retrocés i de la ignorància, unes bar­re­res per al futur dels valen­ci­ans. Saber mol­tes llengües, par­lar-les, és enri­qui­dor per al pen­sa­ment, ens fa més eficaços i, sobre­tot, més lliu­res. O pot­ser és això el que no volen. Pot­ser els volen igno­rants, pacífics i obe­di­ents. Això és l’inici i la resta vindrà de mica en mica, com la negació de la violència mas­clista o la per­se­cució dels immi­grants.