Si Junts investeix...

Si l’independentisme institucional investeix Sánchez, l’espanyolisme haurà aconseguit els seus darrers objectius. La guerra s’haurà acabat per unes quantes generacions. Hauran mort dos pardals amb un cop de roc, que deia l’àvia Neus. Ja no és votar a favor d’una moció de censura, com la primera vegada (juny del 2018). Ni que un dels partits s’abstingui en una investidura com la segona (desembre del 2019). Ara és votar-hi a favor i votar-hi tots dos perquè no entri el PP. Que canviarà mai aquesta dicotomia? Que hi ha altra possibilitat a Espanya que el PSOE o el PP? Si l’esquerra espanyola i l’independentisme institucional insisteixen a fer manetes al saló, investeixen Sánchez i baixen del burro l’independentisme irreductible (dos diputats o tots set), hauran posat el 130è president a l’alçada del vicepresident d’aquell moment: credibilitat zero. Credibilitat zero, Junqueras. Credibilitat zero, Puigdemont. Si Junts investeix... l’independència no anirà per llarg. L’haurem enviada a la paperera de la història, a la panxa del bou, que no hi neva ni plou. Si Junts investeix... tant li farà que Aragonès esgoti el mandat i que Sánchez arribi al 2028. Si Junts investeix... l’independentisme institucional perdrà el que no està escrit. Trigarà més a regenerar-se que un bosc cremat sense una alzina ni un suro que puguin rebrotar de les branques. Trigarà més a regenerar-se que un bosc tot de pi que ha d’esperar els nous arbres que neixin de pinyons.