L’apocalipsi nuclear

Farà 78 anys de la cai­guda de la bomba atòmica sobre Hiros­hima, dilluns, i sobre Naga­saki, el 9 d’agost. Oppen­hei­mer, una de les pel·lícules de l’estiu, ens fa reviure l’època, la gènesi de la seva cons­trucció, els efec­tes, i el debat moral que van tenir els seus dis­se­nya­dors a Los Ala­mos, a Nou Mèxic. He vist la pel·lícula de Chris­top­her Nolan des de la como­di­tat d’una butaca aba­ti­ble en VOSE, perquè aquesta no la tenim doblada al català. En canvi sí que hi tenim dos lli­bres, del curs edi­to­rial que dei­xem enrere, que giren sobre Robert Oppen­hei­mer. Tenim L’arte­facte, novel·la històrica de Josep Ortiz (Ed. 1984), que fic­ci­ona la vida d’un científic hon­garès de la colla de cer­vells que va reu­nir Oppen­hei­mer al seu vol­tant perquè els EUA arri­bes­sin pri­mers en aquesta cursa letal. La bomba pen­sada per ata­car l’Ale­ma­nya nazi es va llançar con­tra el Japó quan aquests encara seguien en guerra, quan Hit­ler ja s’havia suïcidat. Ortiz apro­fita per refle­xi­o­nar entre altres coses sobre la recons­trucció de la memòria. I també aquesta idea de la neces­si­tat de la ima­gi­nació per refer la veri­tat la va expli­car Günther Anders a L’home dalt del pont, diari d’Hiros­hima i Naga­saki (Club Edi­tor) després d’haver visi­tat aques­tes ciu­tats el 1958, 13 anys després de la desgràcia, i de cons­ta­tar que havien des­a­pa­re­gut les runes, o que s’havien esbor­rat els morts. Tot i això, Oppen­hei­mer quan va visi­tar el Japó el 1960 no va pas­sar per Hiros­hima. La seva posició en con­tra de l’esca­lada arma­men­tista i de la bomba d’hidro­gen li va cos­tar el menys­te­ni­ment dels pre­si­dents Tru­man i Ein­sen­hower, i una per­se­cució cruel ani­mada per la cacera de brui­xes i l’anti­co­mu­nisme. Ken­nedy el va res­ti­tuir. I entre les veus cata­la­nes que van cele­brar l’espe­rit paci­fista del cre­a­dor de la bomba atòmica, la de Pau Casals, amb qui es van escriure pen­sant en el govern del món. Pas­sen els anys i hem de seguir reco­llint senyals del nos­tre auto­ex­ter­mini. Una tec­no­lo­gia que posa en perill tots els éssers vius de la Terra? Tant de conei­xe­ment i tan poc sen­deri.