Colonialisme que canvia de mans al Sahel

Segons l’índex de desen­vo­lu­pa­ment humà Níger és el segon estat més pobre del món. En aquest país els efec­tes del canvi climàtic han por­tat a la dis­mi­nució dels recur­sos hídrics i de les ter­res fèrtils i han pro­vo­cat l’enfron­ta­ment entre page­sos i pas­tors, a la vegada que el fracàs de la lluita con­tra el giha­disme ha donat ales als mer­ce­na­ris de Wag­ner i ha tren­cat el dèbil equi­li­bri que es man­te­nia al Sahel, la regió situ­ada al sud del Sàhara, on l’isla­misme mili­tant con­trola la mei­tat de Burkina Faso i un per­cen­tatge simi­lar a Mali. En aquesta franja que va des del nord de Sene­gal, a Eri­trea, pas­sant per Mali, Burkina Faso, Níger, Txad, Nigèria, Sudan i Etiòpia, s’hi han ajun­tat pro­blemàtiques de tota mena: seque­res, pressió demogràfica, degra­dació dels sòls, pobresa, des­nu­trició, con­flic­tes armats, migra­ci­ons que cas­ti­guen les pobla­ci­ons i dei­xen poc marge a l’espe­rança a uns joves que es veuen atra­pats per les ten­si­ons soci­als, la ines­ta­bi­li­tat política i la violència. Molt mala peça al teler. Sigui perquè Occi­dent no ha aban­do­nat el neo­co­lo­ni­a­lisme (Orano, soci­e­tat fran­cesa semipública, con­trola les tres prin­ci­pals mines d’urani de Níger), sigui perquè la pressió dels isla­mis­tes ha tren­cat les línies de defensa, sigui a causa de la cor­rupció de cer­tes elits que no volen renun­ciar als pri­vi­le­gis, tant Mali com Burkina Faso com ara el Níger han fet un gir en les ali­an­ces exte­ri­ors, han deci­dit tallar amb la potència colo­nial fran­cesa i els seus ali­ats occi­den­tals i nego­ciar el suport dels mer­ce­na­ris de Wag­ner. Aquests els han promès seve­ri­tat i esta­bi­li­tat i, com va dir Putin a la cimera Rússia-Àfrica, a canvi els ven­dran armes i en trau­ran matèries pri­me­res. El neo­co­lo­ni­a­lisme adopta noves for­mes i va can­vi­ant de mans.