Opinió

El voraviu

Res d’unitat. Prova del 9

Toca veure les diferents propostes i les diferents respostes de l’espanyolisme

Des del recompte del 23-J no paro de preguntar-me quina seria la foto de portada si Sánchez no fos tan bocamoll (va prometre portar Puigdemont davant Llarena) ni tan mentider (Puigdemont continua amb residència a Waterloo). Pregunto: els suposats empresaris independentistes i els unionistes emmascarats (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) que aquests dies eleven el to, tindrien pebrots per apel·lar a la “responsabilitat” a què apel·len i per reclamar l’“oportunitat històrica” que reclamen? Tindrien pebrots de fer l’espectacle que fan amb el 130è president a la presó, que és on el volien, o no els preocupava que hi acabés? No hi perdem més temps i, mentre proven que brams d’ase arribin al cel, diguem les coses clares. No és l’hora de la unitat. Ni dels 14, com predica ERC des de totes les trones. Ara més que mai han de ser ells i han d’anar a la seva, com van fer fins al 23-J. Aquesta negociació (si és que hi ha negociació) serà la prova del 9 per a tan politicòleg i tan estrateg de saló que se les fot a les urnes com se les foten a les urnes. L’independentisme institucional té dues propostes ben diferents a les quals l’espanyolisme institucional també contesta dues coses ben diferents. Mantenim els dos processos fins al final i que tinguin el final que hagin de tenir. L’independentisme civil ja dirà, quan li torni a tocar, el que hagi de dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia