Sant Domènec, envia’ns pluja

El dia 8 d’agost, Sant Domènec, és la festa de Pals, i antigament hi assistia molta gent de Begur. Els límits territorials entre els termes de Begur i Pals havien estat un problema, fins que després de llargues i difícils negociacions es va establir la línia limítrof entre ambdós municipis. Resulta interessant llegir la carta d’en Pere Coll i Llach, de la nissaga dels impulsors de l’arròs de Pals i administrador de tres masoveries. Escrivia el juliol de 1956, les instruccions de com havia de ser la festa segons la collita del blat. Estructurada en 5 apartats, el primer deia així: “Si el promig de la collita anyal fos de deu quarteres per vessana, tindríeu una collita esplèndida. Podeu celebrar amics: arròs amb dos arroves de llagosta i 15 pollastres i després tota una vedella grassa ben rostida. Xampany a tot drap i el millor i més car puro de la Havana. Un ofici cantat per 3 capellans i sardanes per la tarda amb la millor cobla de l’Empordà. Jo vos ajudaré amb les despeses d’aquesta festa amb la quantitat de cinc mil pessetes”. Si la collita anual es rebaixava a 9 quarteres, la missa era resada per un sol capellà, l’arròs amb anguiles, garnatxa de Garriguella i sardanes amb una bona gramola. L’aportació de l’administrador es reduïa a la meitat de pessetes per a la festa. D’aquesta manera, a mesura que la collita es reduïa, també ho feien les menges i les activitats festives; fins al punt que si n’eren 6 quarteres, l’ordre era de fer un dinar de cada dia, amb l’extra d’una Faria i cafè, i a treballar tot el dia, per preparar millor les terres per a les collites de l’any vinent. I finalitzava... Jo no vos ajudaré amb res. Les antigues festes majors, quantes històries! S’explica que un guàrdia civil de la caserna de Begur va anar a la festa de Pals i va gaudir molt. D’aquest fet, se’n recorda una frase molt divertida: “Vale más un Santo Domingo en Palos que tres San Pedros en Begur”. Intueixo que enguany, amb un escenari de sequera i amb una producció del 50% d’arròs, la festa de Pals podria ser deslluïda. Però no, la pagesia sap buscar alternatives, reconvertint els conreus de blat de moro en d’altres més tolerants a la manca d’aigua, com el gira-sol i el sorgo (per al farratge). I, tot i que en Pere Coll i Llach, hagués fet una aportació reduïda, el govern compensarà econòmicament aquest sector primari tan determinant i imprescindible.