‘Moonrise Kingdom’

L’evacuació per les altes temperatures de l’acampada mundial d’escoltes (almenys 700 hospitalitzats dels 43.000 joves d’arreu del món reunits a Saemangeum, un estuari de Corea del Sud) m’ha dut a recordar una pel·lícula amb boy-scouts de Wes Anderson: Moonrise Kingdom (2012), amb una història que, datada el 1965, transcorre en una illa imaginària, New Penzance, que s’ubicaria a Nova Anglaterra. Som, evidentment, a l’estiu, que també és temps de campaments escoltes, com ara l’Ivanhoe, del qual s’escapa Sam (un adolescent orfe amb una relació complicada amb els seus pares adoptius) i inicia una aventura amb Suzy, que viu a l’illa amb la família en una casa anomenada Summer’s End. Sam i Suzy es van conèixer l’estiu anterior i van mantenir una amistat per correspondència. Carregats de mapes, brúixoles, manuals de bons exploradors, però també enduent-se un tocadiscs portàtil i el gat de Suzy, volen viure lliurement. Junts s’inicien en l’experiència amorosa i exploren: també s’aventuren per afirmar la seva identitat amb un peu fora del camí traçat. Mentrestant els busquen el grup d’escoltes capitanejats per un desconcertat Edward Norton, els pares d’ella (Bill Murray i Frances MacDormand) i un policia taciturn (Bruce Willis). Com que és un conte, també hi ha una bruixa: una assistenta social (Tilda Swinton) que, quan troben la parella, destina Sam a un refugi juvenil perquè els pares adoptius no en volen saber res. Els escoltes decideixen alliberar-lo i, de nou fugitius, Sam i Suzy són enxampats en una torre mentre esclata una furibunda tempesta. Tot acaba bé, però, en aquest conte d’Anderson tan joiós com malenconiós en el “Regne de la lluna naixent”.