Sagalés 603, sortim de Blanes

Fugit irre­pa­ra­bile tem­pus, però no és ben cert que per a uns fuig més ràpida­ment que per a uns altres? Diuen que la pun­tu­a­li­tat és la vir­tut dels pesats, però que fàcil que és anar pel món fent per­dre temps als qui t’envol­ten i, damunt, no donar cap expli­cació! Si en les rela­ci­ons par­ti­cu­lars supor­tar els toca­tar­dans voca­ci­o­nals ja és una creu, quan es tracta de ser­veis públics esdevé unes ganes boges d’esca­nyar el res­pon­sa­ble que t’ha fet arri­bar tard a algun lloc. El que és jo, lec­tor, miraré cap a una altra banda si mai t’agafa la cosa aquesta homi­cida. Això sí: a l’empresa de trans­ports Sagalés no se t’acu­deixi abra­o­nar-te con­tra el con­duc­tor, que no hi té cap culpa. Ell ha sor­tit pun­tu­al­ment de Bla­nes dis­po­sat a donar el millor ser­vei i com­plint amb l’horari pro­gra­mat, repro­gra­mat i recon­tra­pro­gra­mat no sé quan­tes vega­des. La seva volun­tat és que al final del tra­jecte, a la ter­mi­nal 1 de l’aero­port del Prat, s’hi arribi segons l’hora mar­cada. Per a tran­quil·litat del pas­sat­ger, és clar, que ha cal­cu­lat quin bus aga­far per no per­dre el vol, però també per un ego­isme gens repro­va­ble: l’hi espera una estona de des­cans que no podrà apro­fi­tar si la ruta se li menja més minuts del compte. El cas, però, és que a la cen­tral de la com­pa­nyia hi deu haver una altra manera de veure les coses, més ein­stei­ni­ana... Deuen pen­sar que el temps és rela­tiu i que on men­gen tres minuts també n’hi poden men­jar qua­tre. O cinc. O deu. O vint. I és així com actu­a­lit­zen els hora­ris en l’apli­cació per a mòbils, al lloc web i als fullets de paper. Tot molt engra­e­llat i con­sul­ta­ble. Passa, però, que les matemàtiques no fallen. Si afe­gei­xes a la pla­ni­fi­cació dues para­des més a Santa Susanna –on pugen turis­tes amb male­tes per col·locar a sota de l’auto­car– i no toques els hora­ris, els sumands engrei­xen el recompte, el temps comença a arros­se­gar-se i, per con­tra, els avi­ons dei­xa­ran de tocar de rodes a terra per molts pare­nos­tres que resis. “Els nos­tres valors són l’esforç, la per­se­ve­rança, el diàleg, la passió, el com­promís i les ganes de fer les coses bé”, diu el web de pre­sen­tació de Sagalés. Jo hi afe­gi­ria un vers del poeta Mar­cial, per a avís de la cen­tra­leta: “Els dies que des­a­pro­fi­tem, també ens els des­comp­ten.” I els que ens fan des­a­pro­fi­tar, hau­rien de pagar-los les llu­me­ne­res d’alguns des­pat­xos...