El país, tal com és

Ara que alguns han des­co­bert que això de l’extrema dreta agafa volada, tot són planys i també dia­tri­bes sobre què cal fer i dei­xar de fer per posar-li fre. I, pot­ser, la millor de les fórmu­les és apli­car aque­lla peda­go­gia ino­cu­lada a casa o a l’escola, i que pre­dica que expli­car la rea­li­tat tal com és, sense tam­poc edul­co­rar-la, és el camí més curt i directe per des­mun­tar segons quins tòpics. I pot­ser així algu­nes ments obtu­ses començaran a assi­mi­lar d’un cop que Cata­lu­nya no és només un país cons­truït sobre la base de la immi­gració, que ho és, sinó que el seu futur també en depèn. I a par­tir d’aquí deba­tem, d’acord, però no sobre aquesta cer­tesa ja irre­fu­ta­ble, sinó sobre què ens cal com a país —un estat, pot­ser?— per poder-los inte­grar d’un cop amb dig­ni­tat.