‘Cat on a hot tin roof’

Una a vegada em van recriminar que escrivís “La gata sobre la teulada de zinc calenta” amb l’argument que és un calc de la traducció al castellà (tot i que no s’hi sol afegir caliente, al tejado) del títol original en anglès de l’obra de Tennessee Williams: Cat on a hot tin roof. El cas és que tin no és zinc, sinó estany. I el títol jugaria amb el nom del turmentat Brick (Maó) en relació amb una frase feta: “Hot brick roof.” Tenint present que roof significa “teulada” però no es fa amb maons, sinó amb teules, la traducció potser hauria de ser: “Gata sobre un terrat calent”. Tanmateix, el títol de la més recent traducció al català, que jo sàpiga, és “Gata sobre una teulada de zinc calenta” (Adesiara). És de Joan Sallent i va partir-ne Àlex Rigola per fer una adaptació de l’obra en un muntatge que vaig veure al Lliure de Gràcia a finals del 2010. La “gata” és Maggie. Així l’anomenen: “Maggie, la gata”, a qui no fa cas el marit, Brick, que s’emborratxa amb el pes de la culpa de no haver afrontat que el seu millor amic (que va suïcidar-se) n’estava enamorat. En un dia d’estiu tremendament calorós en una finca del Mississipí, el seu vell propietari (el pare de Brick) es mor sense (voler) saber-ho. Els personatges, que s’autoenganyen, són incapaços de comunicar-se: “Why is so hard to talk” estava escrit en una paret de l’escenografia del muntatge dirigit per Rigola. Hi recordo el simulacre d’unes flors de cotó. Representa la plantació amb la qual s’ha fet ric el patriarca com si acomplís el somni americà sense –a més de fer-ho a costa de l’explotació humana– procurar cap felicitat.