Un patró preprocés

Uns 700.000 vots, 666.000 per ser més pre­ci­sos, segons podien lle­gir dilluns en aquest diari, van fugir de les for­ces inde­pen­den­tis­tes en les elec­ci­ons de 23-J en una com­bi­nació entre abs­tenció i decan­ta­ment pel vot útil que va per­ju­di­car Junts, la CUP i, espe­ci­al­ment, ERC. El vot par­ti­dari de l’Estat propi s’enfon­sava en els dar­rers comi­cis fins al 28%, el per­cen­tatge més baix asso­lit en els dar­rers anys i lluny, llunyíssim, del gai­rebé 52% que es va obte­nir tan sols fa dos anys, en les elec­ci­ons al Par­la­ment del 2021. Què ha pas­sat en aquest temps? Segur que la pèrdua s’explica per un con­junt de fac­tors, per exem­ple el tipus de con­vo­catòria, però sens dubte un dels que hi poden haver influït és que l’elec­to­rat per­cebi que els par­tits inde­pen­den­tis­tes no estan fent prou o no ho estan fent prou bé. M’explico. Quan més suport ha tin­gut la pos­si­bi­li­tat d’un estat català és quan les for­ma­ci­ons feien pas­sos enda­vant per acon­se­guir-la o, com a mínim, així s’ente­nia. Si anem als baròmetres del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO), podem veure que els moments àlgids de suport a la inde­pendència van ser el juny del 2016, però en espe­cial de l’octu­bre del 2017 al març del 2018, quan els par­ti­da­ris van arri­bar al 49% i oscil·laven entre el 47 i el 48%. Després d’això, dis­mi­nu­eix fins a l’actual 42%.

No és estrany que l’elec­to­rat segueixi aquest mateix esquema, i més quan, tot i la duresa de l’exili i el man­te­ni­ment de la repressió, apa­rent­ment el nivell de con­flicte amb l’Estat ha bai­xat arran de l’indult dels repre­sen­tants del govern i de les enti­tats sobi­ra­nis­tes que van par­ti­ci­par en l’1-O. Superats els moments durs del procés, amb una Esquerra que ha apos­tat pel diàleg amb el PSOE, i uns Junts i la CUP que s’hi opo­sen però no enca­ren una alter­na­tiva, i tots ple­gats sense estratègia con­junta, els elec­tors que hi havien con­fiat se’n des­mar­quen. I molts, fins i tot, opten pel PSC i Sumar amb un patró de vot dual en les gene­rals que ens tras­llada a abans del 2010 i, en tot cas, abans del procés. Per pen­sar-hi.